dimarts, d’octubre 11, 2005

America

Moltes coses sorprenen d'aquest pais. La primera es que s'autoanomena America, es curios. Jo sempre havia pensat que l'America anava des de la freda Patagonia a la freda Alaska. Pero no, aqui s'esforcen per anomenar-se America. I ningu sembla queixar-se gaire.

Tambe sorpren el grau de consumisme, la quantitat de brossa que generen cada dia, la magnitud dels seus cotxes, dels seus plats, dels seus supermercats. L'universitari mig pren dues Cokes al dia (normalment light), un sprite, un nestea, una bossa de patates, una capsa de galetes. Impressionant. Nomes aquest consumisme es el que pot mantenir la seva economia amb certa salut. Si el pais s'atures les consequencies serien terribles, potser per tothom.

Tema apart son els aires condicionats.La setmana passada la temperatura ambient eren 15 graus, i a classe la gent amb jersei i amb l'aire condicionat. Una dada: Nomes amb un 5% de la poblacio, consumeixen el 25% de l'energia mundial.

A la universitat copsen moltes coses. Quan encara feia calor (ara estem a 8 graus) anaven a classe amb xancles i shorts. I no us ho creureu, pero mengen a classe (entrepans, ioghurts,...), mentre el professor explica. Fins i tot una noia porta el seu husky a classe. Aixo si que es un contrast amb la nostra educacio rigida i intransigent.

Viatjar no treu la capacitat de sopresa, sino que l'augmenta, l'alimenta, i t'impulsa a pensar que, malgrat el que diguin, ens han parit ben diferents.

Petonets

Jordi

1 Comments:

At 3:23 p. m., Anonymous Anònim said...

Felicitats pel bloc, Jordi, i ànims per als propers dies, que això és com el DiR (al principi hi vas cada dia, després et costa deixar el sofà per posar-t'hi; per això jo vaig saltar-me el primer pas).

L'economia d'aquella gent es sostè per tres potes: el consum intern, la "facilitat" que tenen de determinar els tipus d'interès a nivell mundial segons els convingui, i el control de reserves energètiques. Una caiguda del consum crec que ralentiria l'economia i aturaria el creixement, però no faria petar el país; encara els quedarien dues de les tres potes per sostenir-se. I tal com està el món, d'altra banda, si peten ells petem tots (econòmicament i en d'altres àmbits), o sigui que se'n sortirien prou bé tenint en compte que no hi haurien competidors. Quin panorama...

Trobo a faltar referències al patriotisme ianqui, això sí, constructives. En properes entregues, potser?

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones