Marvel

Si, si, si, si, siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Com em vaig poder oblidar ahir d'escriure sobre el senyor P. Cuneo? Si, l'home que va reflotar Marvel, aquell qui va fer possible els nous exits d'Spiderman, dels quatre fantastics, ... Un esser impressionant.
Vam arribar a l'oficina de Marvel i ens va ensenyar tot, on feien els comics, on feien les joguines, on dissenyaven el Merchandising, etc... No us agobiare perque no soc fan dels comics i van succeir coses ben interessants a banda de l'oficina.
Ah! Per cert, l'home anava amb un polo i uns pantalons normalets, aixi que el meu jersei i els meus texans (xops) tampoc van desentonar. Bufffffffffff
Vam anar a dinar a un lloc brutal, nomes el nom copsa: Asian Cuba.
Mai havia dinat en un lloc tan car (la factura pels tres va ser de 320 dolars) i mai havia dinat amb un multimilionari (de dolars, no de pessetes), aixi que la combinacio va ser al.lucinant. Un personatge amb calers per un tubo dinant amb dos estudiants de MBA, de tu a tu. Vam parlar de molts temes, des de Marvel (que produira les seves pelicules a partir de ja), de Ghost Rider (la propera peli de Marvel que protagonitzara Nicolas Cage - fan absolut d'aquest personatge de comic), de la fabricacio a la Xina, de Bush, del nostre futur, de la India, de lo petit que es fa el mon, de sacrificar-se per arribar lluny, de tenir il.lusio i passio pel que es fa a la vida, d'Skype, de Google... Tres hores donen per molt. Pero no em vull fer llarg i nomes em quedo amb un comentari. Li vaig preguntar: Peter, tenint tants calers, havent aixecat tantes empreses (Black&Decker, Marvel, Remington...), podent ser tan famos..., com estas ara mateix dinant amb dos joves estudiants com nosaltres? Ens va dir: Per quatre raons. La primera es que de tothom es pot aprendre i tothom mereix atencio. Mai deixo de contestar una trucada, sigui de qui sigui, i ocupi el carrec que ocupi. La segona es que crec en la forca del contacte cara a cara. La comunicacio per mail ens fa cada cop mes insociables, ens porta a no voler treballar en equip, i a ser sensible a qualsevol mena de critica. La tercera es perque encara que estigui adalt, he estat a Vietnam, i se com es passa estant abaix, i en qualsevol moment un pot baixar. I la ultima es que mai se sap que deparara el futur, i si algun dia us convido a col.laborar en un dels meus projectes a Europa.
Cal aprendre a ser humil, a ser proper, a ser conscient d'esser persones privilegiades i a saber que darrera de qualsevol porta es pot trobar l'oportunitat o el somni de la nostra vida. Que no ens faci por seguir obrint portes.

Canvi radical de tema. Avui hem deixat NYC. Molta pluja. Tanta que gaire perdo els nervis d'impotencia. Nomes una reflexio sobre aquella ciutat. Que penseu d'un lloc on no hi ha persones grans, ni nens, ni gossos? La meva conclusio es que es un indret on es molt 'puta' (perdo) viure, on hi ha pous immensos de soletat i on nomes els que son forts poden sobreviure. De totes formes, es un lloc per veure, almenys, un cop a la vida.

Bona nit des de New Jersei

Jordi