Lluna plena

Bonica nit aquesta,

Despres de molts dies de pluja i foscor, avui hem rebut el regal d'una lluna ben plena, ben maca, ben blanca. El meu idili amb la lluna no data de fa gaire, potser un parell o tres d'anys, quan de sobte em vaig adonar que mirava massa al terra i no sabia admirar la grandesa del cel que ens corona, i de la sempre atraient lluna. Si, atraient pel seu misteri i per com mou les aigues marines, i tambe silent, com aquell amic que ho veu tot i calla, sabedor que la presencia ja es suficient i sobren moltes paraules.
Avui Montreal, 320 km ens separaven aquest mati d'ella, pero, per unes hores, ha estat nostra. Conduir es un plaer per mi, pero 2000 km sota la pluja en 5 dies ha estat un gra massa. Que destacar de la ciutat? Un riu i un pont impressionants, una catedral faraonica i el fet que sota de la ciutat han construit una altra per passejar durant els 4 mesos on la temperatura oscila entre els 0 graus celsius i els 0 fahrenheit (prop dels -18).
Tambe m'ha sorpres que tot estigues escrit en frances. Esclar, es la capital del famos Quebec. Doncs si, tot en frances. Tothom sap parlar angles, pero la seva llengua primera es el frances. Estaria b que els senyors del PP es passessin aqui una temporada, per veure que el bilinguisme pot esser un fet, i que ningu s'escandalitza, ni treu les tropes al carrer, ni demana un referendum a tot Canada per decidir si uns senyors han de parlar una llengua amb la que se senten mes comodes. Darrerament llegeixo noticies sobre l'Estatut que m'enfurismen. Com diria l'exPresi Pujol: pero qui s'han cregut que son aquests?
I per avui res mes, nomes dir-vos que en breu us explicare una ilusio, que de sobte, ha nascut!
Ah! I avui ha estat Manolo Garcia, el tenia oblidat... el primer album, un gran CD

Petonets

Jordi