Una frase

Bona nit,

Us escrit arribat del sopar que ha rendit la petita comunitat de l'IESE als meus pares. Nomes som 5 de l'IESE (la facultat de BCN on faig el meu MBA). Un austriac, Matias, pare de familia, com un llum. Un manyo, Miki, el mes gran dels fiesteros, impressionant. Un basc, Luis, gran persona, el primer PPro que em cau be, malgrat ser del Madrid! I un catala, Joan, mes introvertit, pero amb moltes inquietuts. Tots ells provenen de families mes assentades que la meva. Es per tant una nova oportunitat de descobrir gent amb d'altres arrels, amb d'altra educacio, amb d'altres principis. Gent que sovint prejutgem o classifiquem, i que en el fons son tambe essers humans, amb les seves ambicions, les seves frustracions, els seus projectes, els seus somnis, els seus sentiments.
Ha estat la darrera aventura pels meus estimats pares en terres americanes. Crec que s'ho mereixien. A voltes ha estat dur, perque la seva cultura xoca molt amb l'americana, per la seva dependencia i per la barrera de l'idioma. Pero crec que ho han gaudit, i d'aixo es tractava. Han estat els meus unics incondicionals que han vingut a veure'm.

Avui ha estat una mica extrany. Sortir de classe per dinar i enlloc d'anar a la meva habitacio, anar a la casa on ens allotjem i tenir preparats uns grans espagettis. Molt rebe. Pero la soledat d'uns quants dies es tan atractiva..., a voltes dura pero a moltes voltes envejable.

I la frase del titol es d'un llibre de l'assignatura de Vendes. Com aquests dies no he fotut ni brot, m'he llevat d'hora i de sobte una frase m'ha captivat. Es de Graham Bell: "Per cada porta que es tanca se n'obre una altra. El problema es que ens estem tanta estona lamentant-nos per la porta que s'ha tancat, que som incapacos de veure la que s'acaba d'obrir".

Dema, per pocs dies, torno a la soledat. Nomes fisica, se que molts de vosaltres em teniu, explicitament o no, molt present.

Bona nit i un petonet

Jordi

PD:avui hi ha merit doble, perque se m'ha esborrat tot el text!!!