Una nit a Suècia

Bona tarda,

Fa 24 hores que va comencar una festa, festa que ha acabat farà 5 hores. El meu col.lega (i ara cap) Vasco va fer 30 anys el passat dimecres. Fa més d'un any es va casar i aquell cop no vam estar a l'alcada i no vam ser capacos de preparar-li un comiat de solter. En aquell moment em va saber greu, però un no pot arribar a tot i no sempre esperar a què els altres facin les coses fa que les coses es facin. Aquest cop sí que ha estat possible i ens ho hem passat d'allò més bé.

Els que em coneixeu una mica sabeu que m'encanten les sorpreses i m'encanta organitzar festes sorpresa, regals sorpresa, ... Desconec la motivació darrera d'aquesta atracció per la sorpresa, suposo que està relacionada amb el món dels somnis i fer possible que aquells que m'acompanyen puguin viure'ls. A tot això afegeixo la meva inclinació per estar sempre darrera d'organitzar coses i que tots els detalls surtin bé. Alguns diran que la vertadera motivació és una projecció del meu desig, sovint frustrat, de rebre sorpreses.

Eren les 5 de la tarda i vam dir "Vasco, apaga l'ordinador. Això és una festa sorpresa i en 15 minuts sortim en tren cap a Suècia". La seva cara era un poema, no s'ho creia i crec que fins que no vam arribar a territori suec no es va adonar de tota la realitat i de tot el muntatge. El tren no va sortir en 15 minuts, perquè aquí els trens també van tard tot sovint i molts els cancel.len. Cada cop cauen més mites dels països escandinaus.

En una hora estàvem a Lund, a propet de Malmoe. Una ciutat universitària sueca on "veus expertes" prometien que hi hauria molta moguda. L'hotel quedava una mica lluny del centre, així que ens vam haver de desplacar en taxi. "El que passa a Lund es queda a Lund" diu el nostre lema, però us explicaré la nit a grans trets.

Vam sopar en un restaurant thai. En aquests restaurants sempre opto pel clàssic Pad Thai, ja que els dels plats thais que no porta picant. Mai porta, excepte ahir. Déu n'hi do. Del restaurant dos detalls més, el primer és que al demanar cervesa ens van preguntar si la volíem light o normal. El tema de l'alcohol està molt controlat al país veí. El segon és que ens van dir que no servien postres a l'hivern. Qui els faci que els entengui.

La ciutat no va resultar tenir tanta marxa com deien "els experts". Finalment vam aconseguir trobar "el lloc", un espai d'uns 500 metres quadrats ple d'estudiants suecs. La música era bastant dolenta i era un espectacle veure als suecs xalar quan sonava alguna cancó de grups suecs (Roxette va sonar repetidament). Igual que a tots els llocs, a mesura que avanca la nit, la gent comenca a perdre la noció de l'equilibri. Crec que a Catalunya aquesta pèrdua d'equilibri no es torna en tan imbecilisme coma Dinamarca i sobretot a Suècia. Els educats escandinaus perden completament el control i retornen a l'època vikinga. No se saben moure si no és donant empentes i trepitjant als altres. Al final, lògicament alguns es barallen, això passa a tot arreu, però l'embrutiment general és un fet molt destacable i bastant desconegut.

A les 3 tot tancava menys el Mc Donalds. Conscient del Pad Thai i de l'inestabilitat del meu aparell digestiu vaig optar per retornar a l'hotel. Sàbia decisió.

Gràcies per una gran nit a Vasco, Kendrick, Christoph, Arcadio i César. En una setmana no gaire fàcil, m'heu donat part de l'aire que necessitava.

Petons

Jordi