No tot sempre surt com esperàvem

Bona nit,

Copenhage em regala un agost a 15 graus i plovent. L'ombra de la tardor s'apropa perillosament i certament, si només depengués del temps, aquesta és una ciutat que duria inevitablement a la depressió. Sort que el meu estat emocional no depèn només del temps.

L'altra dia pensava en una cosa que em va passar amb el Víctor a Luz-Ardiden, al darrer dels cims que vam coronar als Pirineus. Feia un dia bastant dolent i gran part de la pujada la vam fer amb boira. La boira es va acabar un cop travessats, literalment, els núvols. Un cop adalt i abans d'iniciar la baixada vam decidir posar-nos la màniga llarga del windstopper.

El windstopper és un gran invent. Es tracta d'una peca de roba per la part superior del cos que permet transpirar però impedeix que el fred exterior entri en contacte amb la pell. D'aquesta forma és útil per pujar amb la bici ja que sues i és útil per baixar perqué impedeix que el vent et geli. A més, molts d'ells, són de màniga llarga i permeten extreure la mániga simplement amb una cremallera.

Doncs això, que vam decidir posar-nos la màniga llarga. Això ho hem fet moltíssims cops en els darrers anys, potser una vintena o més. El Víctor em va ajudar a posar-me una de les mànigues, i de sobte va veure que la màniga no coincidia amb la cremallera. No podia ser! Sempre havíem pensat que les dues mànigues eren iguals i que era el mateix posar una màniga al cantó esquerre que al dret. Sempre ens havia funcionat. I aquell dia ens vam adonar que no, que no era així i que cada màniga tenia el seu cantó.

A la vida molts cops ens passa el mateix. Pensem que quelcom funcionarà perquè sempre ha funcionat. Aquesta és la nostra seguretat. I és quelcom que podem aplicar al cos, a les relacions d'amistat, de parella, parentals, a la feina... Hi ha coses que no podem fer res. Deixen de funcionar. Hi ha d'altres, moltes, en les que sí que podem fer, i on tenir cura i defugir de les seguretats poden ser les úniques claus perquè tot continui funcionant bé i les mànigues sempre trobin el seu lloc al windstopper.

Bona nit

Jordi