A les fosques

Bona nit,

Portem ja massa dies a Copenhague per sota dels 20 graus de tempertura i amb un cel ombrívol i amenacant. Amb prou feines recordo el darrer dia que no va ploure en aquesta ciutat.

Per això copsa sentir que hi ha una ciutat a la Mediterrània on van petar tres transformadors per excès de consum elèctric, és a dir per l'ús dels aires acondicionats, és a dir que fa massa calor. Un altre dia potser parlo dels AC, perquè a l'oficina cada dia em barallo amb algú que posa l'aire a 23C quan fora estem a 19C i podríem obrir la finestra. En fi.

Llegeixo amb atenció que hi ha persones que porten 3 dies sense llum i que això els impedeix dutxar-se amb aigua calenta, cuinar a l'encimera elèctrica, utilitzar el microones, guardar menjar al frigorífic, ...

El problema es pot mirar des de diferents dimensions. El podem contextualitzar mundialment i pensar en totes aquelles persones que no gaudeixen ni gaudiran de corrent elèctrica mai. Recordo sempre la meva experiència a Fishat, al Paraguai. Recordo que ens llevàvem amb el sol i anàvem a dormir amb el sol. Recordo que ens dutxàvem amb aigua de pluja (òbviament freda) i que em vaig jurar que mai a la vida em queixaria si no tenia aigua calenta a casa. Sovint m'ho haig de repetir i reviure aquelles imatges, perquè realment costa no acostumbrar-se a les coses bones.

Podem dir "no, jo no estic al Paraguai, estic a Barcelona i pago per un subministre decent". Llavors es pot afrontar el problema des del punt de vista polític. A Catalunya portem anys i panys queixant-nos de què no rebem inversions, i de fet és així. A Madrid diuen que els catalans som uns ploramiques. No sé què diuen dir aquests dies quan veuen aquesta vergonya a la capital catalana. Suposo que giren una mica el cap, es tapen la mà amb la boca i somriuen. Està bé fotre als catalans de tant en tant, ells que són tan rics i que sempre volen ser diferents!

Podríem també mirar-ho des del punt de vista econòmic. Recordo com les accions d'Endesa han pujat en el darrer any un 200% o més. No sé si sabeu com es valoren les empreses que cotitzen a borsa i com pot pujar tant una acció. El mètode principal és el dels fluixos de caixa (cash-flows). Es mira quants diners pot generar l'empresa en els propers anys i així es calcula el valor total de l'empresa, dividit pel nombre d'accions es té una idea de fins a on pot arribar el preu. Fins aquí OK. L'únic tema és que tenir grans fluixos de caixa significa no invertir en infrastructures i actius, és a dir, centrar-se en fer pasta. Potser no als petits accionistes, però potser als grans si que se la rebufa l'apagada de llum a BCN amb la plusvalua que han aconseguit.

Podríem mirar-ho des del punt de vista empresarial. La llum se'n va tres dies, la gent perd confort, els negocis perden diners, es malmet menjar, ... I qui pagarà alguna cosa? El Mudito i l'amic Clos aniran a Madrid a parlar amb Endesa i REE. Ells prometeran inversions i ja està. Sancions? Cap ni una. Responsabilitats? Cap ni una. Caps que rodolen? Cap ni un. Tot un teatre liderat pel senyor Hereu i la senyora Mayol. Endesa descomptarà alguna cosa de la següent factura? no, i pobre del que no pagui perquè li tallaran el llum i en sèrio. Quina colla de pocavergonyes liderats pel tal Miranda.

Finalment podríem mirar-ho des del punt de vista ambiental. De vegades penso com vivíem fa 10 anys amb cotxes més petits i sense aire acondicionat a casa. No em remunto a l'edat mitjana i parlo de les neveres. Primer seria ridícul i segon consumeixen una mínima part d'energia comparades amb l'AC i amb els cotxes. El model no és sostenible, qui s'ho cregui bé i qui no s'ho cregui que faci números.

L'únic consol és que sense tanta llum a Barcelona segurament es podran haver vist finalment els estels des de la meva ciutat. Sempre hi ha un costat positiu, no?

Petons

Jordi