dilluns, de març 13, 2006

Atrevir-se

Bona nit,

Ahir la reunió de Cor Obert la va preparar la Míriam. Van ser 8 Cor Oberts, cosa que em va sorprendre gratament, ja que la majoria d'ells tenia examen el dia següent. El compromís és un valor difícil de trobar darrerament, i molts d'aquests Cor Oberts m'ensenyen que per ells està ben viu, i que per no venir a Cor Obert ha de passar alguna cosa greu. Si tots fossin iguals seria un grup imparable. Sense que ho sàpiguen m'inspiren a seguir lluitant-hi, a seguir estant els diumenges a la tarda amb ells, quan els meus amics tenen calçotades, o van al cine, o fan el ronso. Em paga molt la pena, malgrat la majoria del meu entorn no ho acabi d'entendre.
Doncs això, que la reunió la preparava la Míriam. Al principi ens va donar un paper on havia copiat el blog d'un noi. Era un blog real. Parlava d'un llibre (Aigües encantades) que explicava com en un poble un mestre que tenia moltes idees revolucionàries, però que no s'atrevia a imposar-les. I d'una noia del mateix poble, que també les tenia, i que no li deixaven implementar-les i per això s'atrevia a marxar i a somniar en un altre lloc. El mestre envejava la noia...
L'autor del blog també explicava com en el Quaden Gris es menciona el cas d'un llauner de Palafrugell que comentava que quan se li girava molta feina o l'estiraven de tots els cantons es posava a dormir.
Posar-se a dormir, tenir por, no atrevir-se, no intentar-ho, ser diferent, arriscar-se, ..., difícil, no?

Curiosament ahir a la nit llegia un text d'estratègia a travès de petites històries. Explicava com Krushev, el que va ser president de la URSS, en un congrès del Partit Comunista de l'URSS es va adreçar a tota l'audiència i va començar a explicar les barbàries que havia comès Stalin. Barbàries que tothom coneixia però que ningú no s'havia atrevit a mencionar. Stalin era una vaca sagrada del comunisme soviètic. A l'acabar el seu discurs, el silenci era present a tota la sala. De sobte es va sentir una veu entre el públic: "I tu què feies mentre aquestes barbàries es perpetraven?". Krushev va mirar al públic i va contestar: "Si us plau, qui hagi parlat es podria identificar?". El silenci va contestar a Krushev. Després d'una estona Krushev va dir: "Això que fas tu és el que feia jo: res".

El missatge és el mateix, costa molt ser el primer, el per què jo ens pesa molt, el total...

Sabeu? si hi hagués algun judici a la nostra mort, estic convençut que no ens jutjarien per haver estat bons o dolents, ens jutjarien per haver estat prou VALENTS per lluitar pels nostres somnis.

Petons

Jordi

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones