Salvat
Bon dia,
La setmana passada està passada i certament s'agraeix. Ha estat de les més intenses dels darrers temps i ha pagat la pena.
Divendres, després d'anar-me'n a dormir 2 dies vora les 3 i un vora les 5, vaig enviar el nostre pla de negocis per desenvolupar una cadena de restaurants per tota Espanya. El que ha començat com una assignatura o un joc, pot fer-se realitat, qui ho sap? Ja us aniré explicant, però la idea de fer-se empresari (considerat pels seus treballadors) no deixa de ser atractiva. Ara cal esperar el milió d'euros que es necessiten. Aquí, a l'IESE, parlem de milions d'euros com al futbol, com si res. I és que certament per alguns això no és res. Avui parlava amb un company de Croàcia, Boris. M'explicava que el seu pla de negoci consistia en comprar un centre comercial gestionat pel govern a l'estil comunista i convertir-lo en un centre rentable. Li he dit, però quants diners necessites? "Uns 80 milions d'euros", "i d'on els penses treure", "no ho sé, de moment el meu pare està disposat a invertir 10 milions d'euros". No faig cap reflexió, la reflexió parla per si sola.
Divendres i dissabte s'ha celebrat la conferència de la que us he anat parlant en els darrers dies, la Doing Good and Doing Well, o com les empreses poden incorporar la seva visió social i ambiental i seguir sent rentables. He conegut gent impressionant com Pedro Alonso, cap del Clínic que desenvolupa amb èxit una vacuna contra la malària i té una clínica a Moçambic. A Albina Ruiz, peruana de 47 anys, que farà uns 20 va iniciar el projecte CIudad Saludable; organitzà un grup de persones que recollia la brossa que l'ajuntament no podia gestionar, la gestionava i recollia la part útil; ara mateix el model ja s'exporta a Venezuela i properament a la llunyana Uganda. A Madhura Chatrapathy que construí una xarxa de microempreses a la Índia formades per dones que produien sabates artesanalment. Actualment aquestes sabates es venen fins i tot a les botigues d'alta costura de Milà. A Cristobal Colón (encara no perdona als seus pares la putada de posar-li Cristobal) que va fundar Ioghurts La Fageda (els millors del món al meu parer) i que dóna treball a més de 100 persones amb discapacitat mental.
Us deixo unes quantes webs per si voleu donar un cop d'ull:
http://www.ciudadsaludable.org/
http://www.toeholdindia.com/
http://www.fageda.com/
http://gapminder.com/
Aquesta darrera, Gapminder, és una empresa danesa sense ànim de lucre especialitzada en crear presentacions per fer més entenibles diferents estadístiques com les que presenta Nacions Unides. Molt útil pels vostres grups, pels vostres nens si sou professors, o per indignar-vos més com a éssers humans.
Molts cops pensem que no podem fer res més que queixar-nos, que per fer alguna iniciativa així ens manquen diners, ganes, força. També ens excusem dient que aquestes persones deuen ser súperherois. No és així. Sopant amb l'Albina i el Cristòbal el dissabte, em deien que allò que els distingeix és ser bojos, i que allò que els agrada més és anar-se'n a dormir, cada dia, amb la consciència tranquila. Per reflexionar molt, molt, molt.
Avui l'Albina surt a La Vanguàrdia. http://www.lavanguardia.es/web/20060306/51236344320.html
L'article el signa un tal Xavier Aldekoa. Crec que alguns el coneixeu. Mersi Javi
Salut, força, coratge i bogeria
Jordi
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home