dimarts, de febrer 21, 2006

Charlie

Bona nit,

Si avui hi ha una persona feliç, aquesta persona s'anomena Charlie.
Darrerament us parlo de les assignatures que faig. Avui us explicaré la que s'anomena COCOM, Corporate Communications, Comunicació Empresarial. Es tracta d'aprendre com fer millors presentacions i com adreçar-se millor quan hem de parlar davant d'audiències. El professor, un irlandés molt catxondo i amant de la cultura grega, crec que qualsevol presentació ha de tenir 3 components:

- Ethos: allò que demostra la credibilitat del ponent
- Logos: l'estructura lògica dels missatges que es volen transmetre
- Pathos: l'emoció, la passió, la forma de transmetre els missatges

Si el que t'explica les coses no és creïble, la resta no importa. Si la presentació no és estructurada i els missatges no estan clars, l'audiència no entendrà res. Però si no es transmet empatia i emoció amb el que trasllades, per molt cert que sigui, per molta raó que tinguis, no way, el ponent no serà exitòs.

Avui es tractava de fer un discurs només amb Pathos. El meu amic Charlie ho ha bordat. És un britànic flemàtic i amb una riquesa de vocabulari brutal. Molts cops se'm riu del meu anglès. Ens ha parlat de la llibertat. Segons una enquesta que es va fer darrerament a la població dels Estats Units sobre per què el país anava a la guerra el 80% dels que van respondre van dir per la llibertat.
Diuen que Dwight Eisenhower, el 1961, en el seu darrer discurs com president dels Estats Units va expressar la seva preocupació perquè la despesa militar estava cada cop més en mans privades. Enguany, el pressupost dels Estats Units destina 780mil milions de dólars a temes de defensa. Aquest és el 30% del total de la despesa anual del govern americà. Aquesta xifra és el doble de la quantitat total gastada en temes militars per la resta del món. Quin escàndol.
Charlie ha comentat que amb tal despesa resta difícil saber qui és darrera d'aquestes operacions i a qui l'interessa entrar en la guerra.
Charlie s'ha preguntat si un país amb una seguretat social mediocre és lliure, si un país altament endeutat és lliure, si un país amb un nivell baix d'educació és lliure. Potser s'ho haurien de preguntar els americans i aixecar una mica la veu davant de tant escàndol públic.

Charlie és el fill del president de l'Arsenal. Aquesta nit, després del resultat al Bernabeu, deu ser un home feliç.
A veure si els del Barça demà també ho som.

Bona nit,

Jordi

1 Comments:

At 12:10 a. m., Anonymous miki said...

Hello Jordi! here i leave my comment xD K tal tot tiu! fa temps k no ens veiem per l'associació. No obstant, el món aquest dels blogs em fa estar en contacte virtual amb la gent, i el teu blog és un peatge gratuït que cada nit és visitat. Em va agradar molt l'anterior article del Lionel Mesi! Però sobretot m'ha cridat l'atenció aquest tal personatge, en Charlie. Quin crack.

L'altre dia a joves parlàvem de la llibertat... dèiem que només és lliure aquell que ha lluitat.

Bé, segueix compartint les teves vivències, és un plaer llegir el que expliques.

Ens veiem ben aviat,

Visca el Barça

miki
(http://spaces.msn.com/atzucac33)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones