Malaltet

Bon dia,

Anava a escriure ahir a la nit però el blogger.com no funcionava. Així que ho faig ara al migdia, abans de presentar als alumnes de 1r l'escola de negocis dels Estats Units on vaig ser-hi, Tuck. Molts ja sabeu que amb les coses que hi crec i de les que he format part les defenso i em comprometo al màxim, sigui això els maristes, l'IESE, l'empresa, el grup, etc.

Bueno, el títol és malaltet perquè porto uns dies una mica fotut. Dissabte va acabar tota la pesca que portava a sobre, i normalment quan has comés un excés i has superat els teus límits, a la que baixes la guàrdia, et cau el gripazo. I així porto des de diumenge. Mal de coll, mocs, tossir, mal de cap, congestió general, ... Dimarts pensava que ho havia superat, però estar 4 hores en el bar aquell ple de fum ho va empitjorar. Ahir estava pitjor. Avui, les 7 hores de son, m'han ajudat i ara mateix ja estic al 80%. És curiós estar malalt i viure sol, és una experiència diferent. T'has de fer el menjar encara que no tinguis força o et faci pal. T'has d'anar a comprar els medicaments. Has d'anar al metge. I tants i tants... Et fa més fort, però sempre el carinyo i la dedicació de la mami és un plus entranyable per aquells que hem tingut la sort de gaudir-lo.

Parlant de mami explicaré una cosa que em va passar la setmana passada. El dijous a la nit. Estàvem treballant en el projecte que havíem de lliurar al dia següent i de sobte sona el meu mòbil. Era la meva mare. Vaig agafar-lo i vaig dir que trucaria després. Sec, 10 paraules. El meu company de projecte, Fede, argentí, em va mirar i em va dir: "¿Era tu madre?, ¿no le has dicho ni cómo estás, ni un beso, ni una palabra de cariño?". Aquestes sàbies paraules em van donar molt que pensar. Diuen que a la vida ens hem d'empenedir més pel que no hem fet que pel que fem. Així que en aquest sentit he de ser molt més carinyós i saber prioritzar qui és important.

Parlant de mares em ve al cap el maltractament d'aquella nena de Montcada que ara està a Vall d'Hebron. Ahir explicaven que el alcalde de Buenos Aires ha dimitit per aquell incendi a la discoteca (no sé si ho recordareu), perquè els papers no estaven en ordre. En el cas d'aquesta nena, des de que es va tramitar la denúnica fins que va arribar a la Policia Nacional han passat 40 dies. El jutge ho va enviar als mossos per correu ordinari. La carta va trigar 18 dies en arribar. Els mossos, no eren competents encara a Montcada, ho van enviar per correu ordinari a la Policia Nacional. 20 dies més. Diuen que hi ha hagut manca de coordinació. Ningú dimitirà. Per això em fastiguejen tant els càrrecs públics. Els dels anuncis de pegamento haurien de fer un anunci amb un polític enganxat al seu càrrec, i haurien de dir que el seu producte és millor. Quina barra. Mentre la carta anava i venia, la nena li van trencar el colze i ara està en coma.

A la nit vaig llegir unes declaracions del pare. No us ho perdeu. Deia que no havia sospitat res. Que la nena havia dit que s'havia caigut del llit i per això s'havia trencat el colze. També deia que ara enten quan la nena li deia "a mama no". Incomprensible i lamentable. En què ens estem convertint?

Salut

Jordi