La Maria no t'estima

Bona nit,

Ja fa uns dies que no escrivia, ai senyor, seguirem lluitant. Es presenten dues setmanes determinants pel meu futur immediat. Dijous vinent haig de donar un sí o un no a l'oferta que tinc. Necessito més temps per poder-ho valorar tot. Són decisions importants, així que els demanaré uns dies més. Espero que me'ls donin!!!!!
El genoll segueix el seu curs. No sé ni si positiu o si negatiu. Fa tres mesos que no he tornat a fer esport. Ara ho noto, a la mínima que corro per agafar el bus o que pujo uns quants esglaons, me n'adono que arribar a la bona forma costa molt i perder-la costa molt. Vaig a recuperació de dilluns a divendres. Ara resulta que tinc una bosseta de líquid a la cadera i que això és l'origen dels mals del meu genoll. Doctores tiene la iglesia.
El MBA s'acaba. Només queden 3 setmanes. De les 7 assignatures ja només em queden 5 i dimecres a la tarda seran 3. Déu n'hi do l'aventura. Per moltes raons ha valgut la pena. Dijous passat vam tenir la xerrada del ex director general del BBVA i ens va dir que em de tenir clares 6 lliçons. Un dia ja us vaig explicar que sempre s'han de dir 3 coses a recordar, 6 són massa. En aquest cas jo només m'enrecordo de la primera: "Sois unos privilegiados por poder estar aquí, y por ello, teneis que comprometeros". Comprometre's, què maco sona, i què difícil és. Acabarem el màster, uns tornaran als USA, uns altres es faran richonettis a Londres, i on quedaran els compromisos?
En fi, avui no us volia parlar d'això. Us volia parlar de l'amiga Maria, la planta of course. Que l'ús d'aquesta planta i els seus succedanis és massiu no pot sorprendre a ningú. Només cal anar a un concert o passejar-se pel centre de Barcelona un divendres a la nit. El consum comença cada cop abans, diria que en classes mitjes i altes cap als 14 anys, en classes amb pocs recursos potser una mica més tard, tampoc n'estic segur ja que la marginalitat pot venir associada a un consum prematur. Són cada cop més freqüents els casos de gent que va a urgències perquè s'ha passat amb el porro. No crec ser un radical en aquest tema. Les meves afirmacions són empíriques i fruit de converses amb metges, psiquiatres i fins i tot els mateixos consumidors. D'aquesta forma la comunitat mèdica alerta del consum massiu d'aquesta substància. Aquesta alerta arriba als polítics a través de les conselleries de salut i d'aquí s'inicia la campanya de comunicació www.lamarianotestima.com No sé si n'heu entrat mai, parla una mica dels orígens i usos de la planta, dels seus efectes a curt, mig i llarg termini, etc. És interessant. Hi ha postures radicals contra qualsevol campanya d'aquest estil. Les associacions procannabis sorgeixen com els consultoris de tarot fa uns anys. Crec que la campanya no arrelarà. Principalment ho crec perquè el consum de porros està ben vist socialment (no així el de tabac). "És progre, mola, al·lucina, és inocu i no addictiu", són moltes de les afirmacions que sentim. Potser és progre i segurament al·lucina (no tinc el gust), però la seva inocuitat i la seva no addictivitat estan cada cop més en entredit.
Curiosament la setmana passada a l'assignatura de PERSO, el dia que parlàvem de les addiccions, vam llegir un article d'una revista de psiquiatria on s'incidia que la ingesta de cannabis no era, ni de llarg, inocua. És cert que els seus efectes es noten a mig i a llarg. Segons l'article, el seu consum és un factor de risc per patir malalties psiquiàtriques com la paranoia, i també per la disminució del rendiment a l'escola o a la feina. De si és addictiu o no, sembla clar que a partir d'una dosi ho és. Negar-ho seria com negar l'addictivitat del tabac.
Tal manera, com a educador de nois i noies de 16-18 anys em plantejo de com tractar aquest tema. Ho parlo obertament amb ells. Com he comentat és un tema ben vist, per tant no hi ha cap recança en parlar-ne. Em parlen que al voltant d'un 50% en consumeixen. Segurament exaggeren una mica. Intueixen que no és del tot bo, però mola i ells no noten res massa negatiu. "Mentre es controli i se sàpiga quan fumar". Allò que em sorpren més són les seves fonts per adquirir la substància: companys, familiars propers, ... No sé què fa la policia cercant camells a la sortida de l'escola. Algun en trobaran òbviament, però potser hi ha altres instàncies més properes a l'infant/jove i més intactes. Hi ha d'altres coses que sento i m'escandalitzen. No cal reproduir-les més. La conclusió és que hem creat un monstre de molts caps, els creadors clamen per la seva bondat (i segurament per alguns pels seus profits) i la comunitat mèdica no té encara proves prou feafents de la seva influència negativa en la salut humana. L'article conclou parlant del tema de la prevenció. En molts altres casos de potencials problemes de salut, com per exemple la malaltia de les vaques boges (on res no estava demostrat respecte la relació entre l'enfermetat de Krautzfeld-Jakobs i les vaques mortes) es va actuar diligentment i es va canviar la traçabilitat de tota la cadena alimentària. Per precaúció. Espero que no ens estiguem equivocant amb el cannabis. Jo seguiré lluitant per informar-me, acompanyar i educar, que no prohibir.

BOna nit

JOrdi