Procrastination

Bon dia i bona setmana,

Els treballs a la uni van en augment però estic aplicant, fins al límit possible, el concepte del procrastination. Aquest concepte me'l van explicar l'any passat. És quelcom que aplicava des de sempre, però que mai havia donat un nom, ni pensava que en tingués. Però ja se sap, res no ens passa només a nosaltres mateixos, i com les coses solen ser generalitzades, normalment reben un nom, i aquest és ... procrastination.
Després de marejar la perdiu una estona us explicaré el concepte. Procrastinar és deixar les coses sempre fins al darrer moment. A tots ens passa. Ens posen uns deures, hem d'estudiar quelcom, el jefe ens apreta perquè fem algo i, fins que no arribem al límit no ens decidim a fer-ho. De fet aquest fenomen també passa cada matí al llevar-nos. A la nit calculem que necessitarem 1 hora per fer tot abans de sortir de casa. Al matí sona l'alarma i pensem, no, en 45 minuts ho fem, i finalment en 30 mins. La conseqüència és que s'arriba tard, amb mala llet i sense afeitar-se. Però així som els humans. A més, procrastinar dóna elasticitat al temps. Un examen per d'aqui un més requereix 30 hores d'estudi. Quan només queda una setmana, en 10 ens ho polim, i quan queden 2 dies, és tan fàcil que amb un parell d'horetes fem.
Hi ha gent que és capaç d'administrar millor aquest fenomen. Saben viure al límit. Hi ha d'altres que no poden amb ell, els genera estrès, ansietat, etc. Jo estic més entre els primers. Perdo molt el temps, però em sé gestionar força b el temps que em queda per fer-ho tot. Solucions al procrastinate? Hi ha des de dividir la feina en bocinets i començar-la abans, a ficar-te petits deadlines abans de la data final, a donar-te recompenses per cada lliurament, etc. Ànims amb el vostre, cadascun ja en té el seu.

Per acabar dir-vos que estic bastant enganxat a Ventdelpla i a Porca Misèria. Sobretot a aquesta última. Suposo que la realitat dels personatges és més propera a la meva. I no pel Joel Joan liant-se amb adolescents, eh??????? M'han dit que els pares de les noies adolescents es queixen per les escenes que ofereix aquesta sèrie en relació al sexe i a l'alcohol. Aquesta reacció parental només pot respondre a una hipocresia total o a una desconeixença absoluta del que fan les seves filles/fills quan queden amb els seus col·legues.

Petonets

Jordi