Apàtrida

Bon dia,

Fa uns dies vaig rebre el darrer quadern de Cristianisme i Justícia, tracta sobre els refugiats del nostre món, aquells que per conflictes, o per qualsevol altra causa s'han deveure desplaçats dels seus llocs de naixement, i s'han d'anar a viure a un altre lloc, ja sigui dintre del seu país o a algun altre. És un document molt interessant. De fets tots els de CiJ ho són. Els podeu demanar gratuïtament a http://www.fespinal.com/espinal/catala/1quadern.htm Al cap d'un temps d'enviar-vos els quaderns us demanaran una contribució, però és totalment voluntària.

Doncs b, aquest document parla en algun moment de les persones apàtrides, aquelles que no tenen país. Algú que, per exemple, demana asil en un altre país, aquest no li concedeix, i el seu país d'origen li treu d'alguna forma la nacionalitat. La convenció dels Drets Humans reconeix que tothom té dret a tenir una nació, però com passa amb tants d'altres drets, el seu acompliment no arriba al 100% de la població. I per tant, existeixen els apàtrides, i n'hi han molts.
Els catalans ens podríem considerar apàtrides virtuals, perquè molts tenim un DNI que no el sentim gaire nostre, i ens sentim d'un país que no és nació reconeguda.

Però vaig una mica més enllà. Realment, si no fos pel Barça, hi hauria moltes raons per declarar-se apàtrida avui mateix. En les darreres 4 setmanes el desgabell polític al nostre país ha arribat a quotes difícilment assolibles. Els "nostres" polítics fan pena, fàstic, i el que és més fort, ens segueixen prenent el pèl.

Veníem de molts anys convergents, i jo mateix pensava que era bo treure gent de la poltrona, gent que estava agafada a la cadira del poder amb claus de 10mm o cm. El govern, i jo ho vaig viure dintre de la Junta de Residus, s'havia convertit en un monstre aturat, acovardit amb por a perdre vots, incapaç de pensar en Catalunya sense pensar primer en que Mas arribés al gobern. Per això calia aire nou, idees noves, il·lusió. I va venir el famós canvi...

I el canvi ha estat profundament decebedor. Per començar, el senyor Maragall, aquell que ningú de la direcció del seu partit podia veure, però que era l'únic capaç de guanyar unes eleccions, ha demostrat una anarquia i uns lapsus inacceptables i propis d'un alumne de P3 amb problemes dislèxics dins d'una família desestructurada. No cal recordar lo del 3%, o el que va comentar ahir sobre Mas i ZP. Una persona sense rumb, aïllada de la realitat del país, que no està a l'alçada d'un dirigent polític d'un país ambiciós, i que sobretot, no demostra cap lideratge ni dins del seu partit, ni dins del seu govern, ni dins del seu país. Trist.

Seguirem amb els amics d'ERC. D'aquests en podríem dir moltes coses, els tinc especials ganes, perquè un dels seus dirigents era gerent d'una empresa que va fer fallida i que encara em deu 6mil euros. Això sí, ell es va colocar b en un ajuntament, un bon sou i a tirar endavant, i a seguir enganyant. Tot bones paraules i molts somriures, discurs utòpic i independentisme, però rascant, rascant no trobem res, només els 90mil euros de sou del senyor Vendrell, o els vestits de 900€ del senyor Carod Rovira. Poca cosa més. El tema de l'estatut em va treure de polleguera. Al setembre volien signar al Parlament un estatut pitjor que el d'ara i al final CiU va pujar el llistó, sobretot a nivell impositiu. Cert que Mas va pactar un Estatut amb ZP menor al que va sortir el 30 de setembre del parlament, però aquest és millor que el que ERC estava d'acord al setembre. Però d'això ningú s'enrecorda. I els periodistes d'aquest país (Menys Terribas i algun més) demostren una memòria nula i un papanatisme fastigós. EN el futbol, per despreciar algun rival diem: "i aquest, a qui ha guanyat?". Srs Carod, Puigcercós, Bargalló, a qui heu guanyat per mirar-nos amb aquesta altaneria? Algun premi nobel? Alguna champions? Si us plau, no ens prenguin més el pel amb el "sí crític" que es converteix en un "vot blanc polític" i passa a un "no per mirar endavant". No sé a qui volen enganyar, i per mi el més trist, és que amb aquest missatge buit enganyen a molta gent.

Després podria parlar d'iniciativa, però la cosa no dóna per gaire. Crec que el Saura és el més coherent d'ells, encara que això no vol dir que n'hi hagin molts de coherents. Podeu anar al Parlament i veure que la quantitat de cotxes oficials s'ha multiplicat per dos des de la darrera legislatura, i que fins i tot es projecta un nou aparcament.

Del PP, què dir. Un partit que manté un senyor com Acebes al seu capdavant, un senyor que va mentir i va fer el ridícul tan absurdament amb els atemptats de Madrid, un senyor que ahir va tenir la barra de connectar l'arribada massiva d'immigrants africans a les costes de Canàries amb els robatoris a les cases a Tarragona, és un partit que no mereix credibilitat. Em fa gràcia quan diuen que l'estat no ha de pagar cap preu polític a ETA. Em fa gràcia pensar que molts d'ells van cometre barbaritats durant el franquisme i van passar de rosetes a la transició.

Ens queda CiU, poqueta cosa més, i CiU no és CiU, és C i U, perquè Duran i Mas a penes es parlen. Criaturades. Així són els nostres polítics. Mas va massa de guanyador, sembla el Madrid de Tenerife, el Barça de Sevilla, l'Espanya al mundial de França. I el senyor Mas s'equivoca, perquè en política la lògica i les enquestes no funcionen, i la gent reacciona a nivell "borreguil". Així que es posi les piles si vol guanyar a Maragall (no crec que es presenti), a Tura (tampoc pel ridícul que ha fet amb els robatoris i per considerar que tots som "subnormals" menys ella) o a Montilla ("qué salero mi niño").

Diuen que tenim els polítics que ens mereixem, potser millor declarar-me apàtrida, així no em mereixeré cap polític.

A dinar

Un petó

Jordi