El servei

Bona nit,

Demà em graduo, deixo de ser estudiant, i m'apropo, de nou, al món laboral. El món en què no pots fer campana, ni et pots agafar ponts. El món on els exàmens no estan plannejats. El món en el què si el jefe és un capullo no et pots queixar a direcció. Però també té d'altres avantatges. Sobretot si ets funcionari. Deixant-me de bromes, treballar té l'avantatge de desenvolupar totes les il·lusions que has somniat mentre estudies, i, com m'han dit avui un parell d'amics, poder fer d'aquest món quelcom millor d'allò que ens hem trobat. No m'agrada la gent que només viu els caps de setmana. No m'agrada la gent per qui treballar és un no viure. A vegades no hi ha més remei, però sempre cal lluitar. De gent grisa que no lluita pels seus somnis ja n'hi ha prou.

Avui us volia parlar del servei. El 70% dels companys de l'MBA són estrangers. Els ha encantat Barcelona i Catalunya: el temps, la platja, la muntanya, el Barça, la nit, el menjar, ... Només resalten dos problemes. El primer és que els sous són molt baixos en comparació amb d'altres ciutats amb el mateix nivell de vida. A Alemanya paguen 30-40% pel mateix treball a la mateixa empresa. I Frankfurt, Berlin o Hamburg no són ciutats més cares de Barcelona. Per aquesta raó gairebé cap d'ells es queda a Barcelona. El segon és el nivell de servei que es troben a la ciutat. Aquí el concepte de qui és el client i qui està oferint el servei no està gaire clar. Jo no m'havia fixat abans, però després de parlar amb ells, me n'he adonat. Podem parlar dels taxistes, dels cambrers, dels autobuseros, dels de la benzinera, dels del banc. Els culpables no són ells, els culpables som els usuaris que no reclamem els nostres drets.

Dimarts vaig anar a l'oficina de Caixa d'ENginyers que han obert al costat de casa. Em va fer il·lusió que escollissin Sants, perquè només tenen 3 altres oficines en tota Barcelona. El tracte amb aquesta entitat sempre ha estat cordial, personal, gairebé familiar. Anava a fer un ingrés i a fer una consulta sobre una comissió d'una tarjeta. Vaig omplir el formulari. El caixer el va agafar i el primer que va dir va ser: són 300 o 3000. Estava clar que eren 300, però no havia acabat d'arrodonir un 0 i va dir que es podia confondre. Després li vaig dir lo de la comissió i em va respondre que això ho havien decidit els socis i que si tenia algun problema anès a l'oficina que m'havia emès la tarjeta (brutal en una caixa amb 4 oficines!). Vaig sortir estabornit. Havia anat de tan bon rotllo i havia rebut un tracte tan impersonal i sec...

A l'arribar a casa vaig omplir un formulari de queixa per internet. I així han passat dos dies. Ja ni m'enrecordava i avui, a mig matí, ha sonat el mòvil. Era la directora de l'oficina. M'ha demanat que li expliquès com havia anat tot i s'ha disculpat unes 5 vegades en el quart d'hora que hem parlat. He flipat amb el tracte personal. A sobre m'han retirat la comissió (no havia arribat al mínim amb una tarjeta però l'havia excedit de molt amb les altres). Ha estat un moment en el què he sentit que la meva acció ajudaria a millorar el servei, i que un simple mail havia servit d'alguna cosa. No fotran fora al caixer, només l'ensenyaran que la cultura de Caixa d'Enginyers, no és la de la Caixa o la del BBVA, que els usuaris som persones i no comptes corrents.

Si us cobren més en un servei queixeu-vos. Si el menjar no està ben fet queixeu-vos. Si el taxista arrodoneix a l'alça quexeivos. Si l'autobús triga 20 minuts enlloc de 10 queixeu-vos. Si la llauna de tonyina té un insecte queixeu-vos. Si els ioghurts que heu comprat ja estava caducat queixeu-vos. Ens beneficiarem tots i viurem en una societat més corresponsable i més justa.

Bona nit. La darrera d'estudiant.

Jordi