Per un habitatge digne

Bona tarda,

Avui tocarem un tema una mica polèmic, el moviment per un habitatge digne.
Cal dir que des que hem van dir que diumenge hi havia una mani i que el divendres em vaig assabentar del motiu de la sentada, he estat reflexionant sobre aquesta movilització ciutadana.

Segons els mitjans, la Plaça Catalunya va ser ocupada pacíficament (i això sí que és notícia) per uns 1000 joves. La primera conclusió és que aquest tema, que òbviament afecta directament només als joves en recerca de pis, no és una causa suficientment movilitzadora com per reunir un diumenge a la tarda, amb bon temps i sense futbol, una centèssima part de la gent que cap al Camp Nou. Fa que pensar. Perquè si és un tema tan greu, segurament tocaria la fibra a més gent, i encara que no som un país gaire promanis, cal recordar uns dies el tema Red Bull, la rua del Barça, la Fira d'Abril o les menys recents manis antiguerra.

En aquest sentit em considero bastant afortunat. En primer lloc perquè vaig comprar un pis fa 6 anys, quan eren cars però valien la meitat del que valen ara. En segon lloc perquè els meus pares em van ajudar molt a pagar-lo. Molts dels seus estalvis estan a les parets del pis i mai els hi podré agrair prou. Altres pares, 100% lícitament, opten per altres destinacions pels seus diners. Altres, per dificultats o perquè la vida no els ha donat tants somriures. Els meus optaren per estalviar i ajudar als seus fills. Per tant sóc un autèntic privilegiat.

Crec que és massa fàcil dir: "per un habitatge digne". Primer s'hauria de definir què és un habitatge digne. Llegint una mica les argumentacions de la plataforma, comenten que no se n'han de dedicar més del 50% dels recursos familiars a pagar el pis. Això significa que, per una hipoteca de 40 milions a 25 anys (pis de 2a mà de 2-3 habitacions en un lloc de renda mitja/baixa de Barcelona) es paguen uns 1200€/mes. Això requeriria un sou de 2.400€ al mes. Certament un sou alt si es considera una persona sola. També caldria mencionar que alguns bancs donen hipoteques fins a 50 anys cosa que reduiria la quota i el sou "digne" fins a uns 1.600€/mes. Un cop definit què és un habitatge digne passem a analitzar causes més profundes.

La primera, que salta a la vista, és que els sous que es cobren aquí són massa baixos. Ho sé perquè a l'IESE han vingut empreses a contractar per les mateixes posicions a Barcelona, Madrid, Londres, París o Frankfurt. Entenent que Londres és més cara que BCN, Frankfurt no ho és (hi he viscut). Doncs a Frankfurt paguen un 20-25% més que aquí. Per què? Jo només puc entendre que les empreses d'aquí són molt menys productives que les de fora, per això treballem més hores i cobrem menys diners. Un altre tema és un aparell de l'estat (és a dir, funcionaris) que hem de sostenir amb els nostres impostos i que fan d'aquest un país que viu molt per sobre de les seves possibilitats.

La segona és que aquest país, i en aquest sentit som iguals que Madrid, Sevilla, Burgos u Oviedo, no ens agrada estar de lloguer. Aquí tenim més carinyo al verb "tenir". Això no passa en cap altre lloc d'Europa. Si aquí potser hi ha un 75% de propietat i un 25% de lloguer, a la resta d'Europa és a l'inrevès. Diuen que tenir dóna més seguretats i ens fa ser menys combatius, i que això va ser afavorit per la dictadura de Franco. No ho veig tan clar.

La tercera és que la ciutat de Barcelona no pot créixer. Limitats per Sant Adrià, Hospitalet, el Tibidabo i el Mediterrani, el sòl és un element molt car. Si creixem només és per via Fórum, Jocs Olímpics, ... Ja parlen de construir una pista aèria al mar. Potser serà aquesta la solució futura?

La quarta és que Barcelona és una ciutat que està de moda, i d'això ens aprofitem tots. Si estem més en boda generem més interès de fora. Pels de fora comprar aquí era molt barato. Creix i creix la demanda des dels turistes rics i des dels immigrants pobres. I si creix la quantitat demandada i l'ofertada no pot créixer, el resultat és l'augment de preus. No hi ha una altra.

La cinquena és que l'ajuntament de Barcelona ha actuat lamentablement en la licitació dels terrenys, ja que enlloc de vendre els terrenys amb un sobre tancat, guanyant l'oferta més baixa, ha estat molts anys fent-ho amb el sistema de subhasta, inflant enormement el preu del sòl.

Finalment, i òbviament hi ha especuladors i hi ha un munt de diner negre que no té per on sortir sinó és per la immobiliària. D'aquí tan moviment. Deien fa uns mesos que a Espanya hi havia tants edificis en construcció com a la resta d'Europa (sense considerar els països de l'Est). Aquesta notícia fa esgarrifar i si escarbem a tot el tema de Marbella hi trobarem moltes respostes.

Sí, hi ha gent dolenta, hi ha de moooooooooolt dolenta, hi ha especuladors, hi ha polítics inútils, però també hi ha d'altres raons sobre les que reflexionar. A més, s'està b a casa, no?

Petons

Jordi