I googled you

Bona nit,

Torno al blog, avui des de Barcelona, què maca és la meva ciutat.

Justament volava el dijous de Copenhage a Barcelona. Després de dormir una estona vaig agafar el darrer exemplar de la Harvard Business Review (HBR). L'HBR és d'aquelles revistes que sempre queda bé dir que les llegeixes, però a més d'aquest snobisme l´HBR sempre t'aporta coses i idees noves i sempre et pots donar "un gustazo" llegint algun dels seus articles.

Un d'aquests articles es deia "I googled you". Presentava el cas d'una candidata a un lloc de treball que fa una entrevista amb un dels responsables de l'empresa. Volen expandir-se a la Xina i estan cercant un candidat per iniciar l'aventura oriental. El responsable queda encantat per la candidata. L'expedient el passen a recursos humans i el primer que fa la persona que agafa l'expedient és introduir el nom de la candidata al google i anar buscant referències. A la novena pàgina de recerca troba que fa uns anys la candidata havia estat una activista pro-drets humans i contrària a la política xinesa. D'aquesta forma recursos humans desaconsella la seva contractació. El cas presentat acaba aquí i l'HBR pregunta a quatre experts què hauria de fer l'empresa.

Uns diuen que l'han de contractar igualment perquè tothom té coses en el seu passat una mica controvertides, altres diuen que això pot portar problemes a l'empresa. Però allò que em va sorprendre més és que ningú trobava extrany posar el nom d'un candidat al google i anar buscant referències. Sembla ser que als Estats Units aquesta és una pràctica habitual. No he sentit coses similars aquí, però segur que no triguem.

Fa un temps que vaig buscar el meu nom al google. Sortia com "Jordi Avellaneda" un responsable d'una empresa d'empaquetatge, un cap d'una Fundació al Raval i fins i tot el redactor d'un manual sobre com fer pa. Jo sortia a la vuitena o novena entrada amb la meva participació a la Campanya del Deute i també amb algun tema relacionat amb els maristes.

Avui ho he fet un altre cop. La primera entrada és aquest blog, la segona és el meu perfil de blogger, després apareix el gerent de la Fundació del Raval i després un actor de teatre. No torno a sortir fins a l'entrada 10 amb la Campanya d'Abolició del Deute, al 21 amb el Case Competition de l'IESE, al 24 amb la meva posició a la darrera Cursa dels Nasos, al 25 amb el meu discurs de graduació a Oldenburg i al 29 amb un comentari al blog de l'Uri. El caire públic de la web és increible a l'hora de fer córrer informaci¡o, però una mica esfereidor quan un se n'adona que algú que no et conegui, posant el teu nom al google pot saber tant de tu en tan poc temps.

Fa poc una companya de master em va donar accés directe al seu blog. L'havia de fer privat perquê explicar els seus moviments en tots moments a tota la web li comportava problemes de seguretat personal. Afortunadament per mi ella viu en un altre país.

I googled you...

Petons

Jordi