dilluns, d’octubre 24, 2005

De tornada

Bona nit, bonica nit,

Shakira resona per tota la casa. He canviat una casa per una habitacio de 8 metres quadrats i un petit bany compartit. No creieu que tots son avantatges, pero si, prefereixo la meva Barcelona i la meva casa.

El jet lag, aquell fenomen que es produeix degut al canvi horari, el vaig matar el mateix divendres. Despres de nomes dormir una hora no se com vaig ser capac d'aguantar fins la nit sense dormir. Pero si, aixi va passar. En una de les empreses que vaig treballar un company em va dir: La naturalesa humana sempre et sorpren. Portavem treballant 30 hores consecutives i feia 2 mesos que no cobravem. Certament el jet lag no es comparable, pero certament moltes vegades pensem que els nostres limits son molt inferiors als que realment poden arribar a ser.

Dissabte em vaig enrecordar de l'atzar i de les casualitats. Sabeu que un dia us vaig parlar del meu interes per Zara? Doncs dissabte vaig entrar al Zara de Passeig de Gracia Gran Via, i a la caixa hi havia un noi que va acabar IESE l'any passat i que ara treballa a Zara. No us penseu que el treball consisteix en estar a la caixa!!!!! Es tracta d'un programa de formacio de directius que van rotant durant 2 anys per diferentes funcions. Quina casualitat. A veure, de les aprox 30-40 botigues de Zara a BCN vaig entrar en la que estava aquest noi, que nomes ha estat una setmana en aquesta funcio. Algun seguireu pensant que no hi ha casualitats...

Dema tinc una entrevista de feina amb McKinsey. Potser no es el perfil de feina que mes s'apropa al que jo vull fer en un futur. Pero les entrevistes de consultoria son molt dificils, un repte, i per mi passar a segona ronda ja seria un gran exit. Espero saber-ho dimarts o dimecres. Ja us n'informare. Porto preparant l'entrevista 3 setmanes. Aixi que ja imaginareu. Nervios no crec, pero trajat, amb corbata, sabates. Amb 31 anys i 3 masters a l'esquena encara haig de demostrar que soc bo i valid per una feina. Quan vaig acabar la carrera vaig pensar que mai mes m'examinaria. Deu meu, quan errat que hi anava.

I res. Que a molts he donat la sorpresa d'apareixer per BCN quan ningu m'esperava. No parlare mes de sorpreses. Pero la cara d'alguns animadors divendres va ser particularment divertida. Nomes estare una setmana, pero espero que sigui ben intensa, i que m'ajudeu a fer-la intensa.

Molts petons

Jordi

4 Comments:

At 1:36 a. m., Anonymous Xavi said...

Pensa en la quantitat de gent que has arribat a conèixer en la vida, gent que un dia va ser important per a tu, que encara corren per Barcelona, que si els trobessis hi parlaries... i als quals no has vist en els darrers 15 anys per molt que passegis.

Encara creus que en les casualitats hi ha quelcom més que atzar?

 
At 2:08 a. m., Anonymous Informational Videos said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

 
At 9:34 p. m., Blogger Jordi said...

I tant que hi crec.
Es cert que hi ha gent que fa molts anys que no veig. Pero nano, acabo de parlar dúna possibilitat de futur, entro en una tenda, i em trobo la persona que te una clau per aquesta oportunitat. SI aixo no es casualitat casual del mon mundial no se que ho sera

 
At 11:59 a. m., Anonymous xavi said...

Jo aquest matí he recordat un comentari que va fer el llegendari Crepi en una classe d'informàtica. Però vés per on, ni m'he trobat al tal Crepi ni a cap persona que hagués anat a classe amb ell.

En canvi, fa una setmana, tornant d'un enterrament, i sense pensar en res que no fos conduir, em vaig trobar al voral de la carretera (al bell mig dels boscos de Collserola) amb Pere Ramon Milà, professor de Maristes per a qui no el conegui.

Ho sento, no em convenç.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones