Una altra maleta

Bona nit somniadors,

Aquesta nit caminava cap a casa (anomenar la meva habitacio casa es una mica agoserat, pero aixi em fa ilusions). El cel estava transparent, la lluna ja decreix, quin goig. Son petits regals, que sovint no veig perque no miro cap al cel, capbusat en mirar cap a on van els meus passos. Pero el cel esta alla adalt i la lluna segueix sent el seu sereno.

Avui ha estat un dia ben extrany, un impas entre ahir on estaven encara per aqui els meus pares, i dema on volo de nou cap a casa. Despres de cinc setmanes torno a la meva Barcelona estimada. Han passat moltes coses en 5 setmanes, i tinc la sensacio que ha estat mes temps del que diu el calendari. Es un moment crucial de la meva vida, amb massa incognites i cap seguretat (ben poquetes, de fet). Caldra prendre decisions, i no totes seran facils.

Parlava avui amb una de les meus fidels messengeres i em preguntava per que no havia dit a la gent que vinc dema. M'encanta donar sorpreses, m'ilusiona molt. Com dic sovint, tambe amb el cas dels massatges, m'encanta fer massatges, rebre'ls deu ser com la ostia (amb perdo).
Desconec que fare aquests dies. Ja tinc un munt de coses muntades. Es un dels meus defectes, organitzo i organitzo i no em queda res per mi. Pero la veritat es que tinc molta ganes de veure-us, als amics, als animadors, als associats. Son trobades que sovint son frustrants, perque la ilusio no es la mateixa per les dues bandes. Pero sense aquesta excitacio lligada amb la sorpresa i la immediatesa no seria jo.

Torno a la meva maleta. Sera el 5e cop que creu-ho l'Atlantic aquest any. 3 hores d'autocar, 8 hores fins a Frankfurt i 2 mes fins a BCN. Tremendo. Pero el mon segueix sent ben petit, perque la lluna que veieu vosaltres, es la mateixa que m'ha iluminat a mi aquesta nit.

Dema segurament podre escriure des de l'aeroport de Boston. Sino, a BCN.

Amb els llavis gairebe secs us faig arribar un gran peto, espero que us arribi

Jordi