Malalto

Bona nit,

Doncs si he estat i estic una mica malalto. Mal de cap, mal de gola, mal de panxa i una mica de febre. No es un mal cocktail quan estas a 6000 km de casa i quan el teu unic refugi es un sac de dormir vell, una mica de musica i un rellotge que marca les hores ben poc a poc. I si vols aigua, doncs t'aixeques, camines fins a la font (interior) afortunadament, omples l'ampolla, i de nou al llit.

La malaltia, per lleu que sigui aquesta, et fa adonar de lo lluny de casa que estas, de la gent a la que trucaries en aquests moments, del caldo de la mare, del llit on suar el costipat, de tantes i tantes coses. Pero no es aixi, i aixo, espero, em faci mes fort.

L'experiencia americana es va acabant. Ja som dia 16 i el 28, si tot va com s'esperava hi sere per BCN. Avui pensava que es produeix un fet curios. Contra mes temps passes lluny de casa, mes gent va perdent contacte amb tu, i a la vegada mes contacte vas fent amb la gent d'aqui. I d'aquesta forma, mes greu sap anar-te'n i deixar de veure a aquelles persones que han estat la teva vida en els darrers mesos. Si, tenim el Messenger, i l'Skype, i el telefon (cada cop mes) pero desafortunadament un estara a Milan, l'altre a El Salvador, l'altra a Guatemala, l'altre a Alemanya, l'altra a Argentina, l'altre a Boston, ..., i mai mes. Si, mai mes. Per fort que soni, mai mes estarem junts. Estic ben segur que quan marxi diumenge 27 d'aqui hi haura persones, que han estat ben properes, que potser no veure mai mes a la vida. I aixo en perspectiva es ben heavy. Per aixo aquests darrers dies, si el cos ho permet, tractare que siguin ben intensos.

La presentacio de l'altre dia va anar genial. Inclus em van felicitar. Doncs si, ben content!
Avui he fet dues entrevistes de treball. Donat el meu estat fisic, penso que forca be. A veure que tal, son per treballar a London ..., quina ciutat, no? Ah! I ahir em van confirmar que tinc dues entrevistes a BCN per treballar a Frankfurt. Aquesta potser no la coneixeu tant, pero val molt la pena!!!!! De les preguntes de les entrevistes destaco la de tres punts forts i tres punts debils meus. I dels casos el d'un competidor de CocaCola que els estava treient vendes a la gran Coke. Jo era un consultor contractat per Coke, i a veure que podia fer. En fi. Aquest es el que no m'ha sortit gaire b. Sabeu del meu amor per Coke.

I pel que resta de setmana una mica d'examens (em queden 2.5), una mica de sopars (queden 4 en tres dies!), una mica de comiats, una mica de preparar el viatge i una mica de Barca-Madrid (el posen a una de les pantalles de la uni. Si, per ximple que sembli).

No parlare de l'endeutament del PSC i de la condonacio del credit de La Caixa. No ho fare perque segurament no val la pena. Tampoc ho fare perque encara no entenc com algun de vosaltres te comptes a la Caixa quan hi ha d'altres entitats (Caixa d'Enginyers per exemple) que no et cobren comissio per res de res i et tornen diners per algunes operacions. Pero alla vosaltres si amb els vostres diners pagueu al senyor Montilla. Sembla que tot ens vagi be i que no ens agradi el dret al pataleo. Aixi ens deu pintar.

Bona nit senyors (i senyoretes). Espero que dema em trobi millor

Jordi

PD: a peticio del Xavi reconec que a mes dels diaris d'informacio general tambe llegeixo el Marca, el As, l'Sport, el Mundo Deportivo, els comptes de Caixa d'Enginyers, els resultats de la NBA, alguna coseta a EBAY...

PD: hem superat les 300 visites!!!