Un sabado curioso

Sabado de contrastes,

El sabado ha empezado pronto, las 7:20. Para ser un sabado no esta mal. He salido de la habitacion y ya me estaban esperando fuera. Los del grupo de accion cristianos (mala traduccion) teniamos dia de servicio. El trabajo consistia en preparar la comida en la David's House. Que es la David's House? Es una casa on viuen nens que estan malalts (normalment cancer). Tenen l'hospital al costat, pero les autoritats americanes adopten el plan d'evitar que els nanos passin massa hores a l'hospital, i creuen que tenint-los en una casa amb una vida mes 'normal' seran mes capacos de superar l'enfermetat. Els pares els venen a visitar els caps de setmana, aixi que avui cuinavem per tots, i aixi deixavem que els pares estiguessin amb els nens.

He preguntat a la responsable (sabeu que sempre m'agrada saber de tot) d'on treien els diners. M'ha dit que tot son donacions. que ahir mateix va venir un empresari i va donar 55mil dolars. Aquest es un pais anb una gran cultura de donacions. Hi ha dues raons fonamentals, la primera es que les donacions tenen bones exempcions fiscals (a Espanya tb pero no tan bones), i la segona i fonamental es que son gent que creu en el seu pais, i que esta segura que el diner que donen s'utilitzara per una bona causa i que beneficiara, en el llarg termini, al pais. Aquesta segona nocio es dificil inculcar-la en la nostra cultura llatina on el curt termini predomina sobre el llarg termini. Doncs be, despres de preparar el menjar, hem pregat i ens hem assegut a taula a compartir un senzill esmorzar. No tot dins de l'MBA es agressivitat, competitivitat, i fer caixa. Aquest n'es un exemple com d'altres mes.

Aquesta es la primera cosa que volia explicar avui. La segona es que aquesta tarda un professor ens havia convidat a casa seva (som 80 en dues classes, aixi que ha organitzat 10 sopars). Si, sembla increible. Mira que he tingut professors a la meva vida. Mai havia experimentat quelcom aixi. Cadascun haviem de cuinar un plat. Jo he optat per la gran truita espanyola (amb ceba!). Com a l'habitacio no tinc cuina, he anat a casa del Joan. Conviu amb dos indis i dos xinesos. Mai he cuinat en un lloc tan brut, insalubre i desordenat. En aquests moments tracto de recordar quan la meva mare diu que soc un desastre, miro al voltant, i se m'infla l'ego. Les truites han sortit sorpresivament b. El sopar ha estat molt interessant, amb tres japonesos, dos coreans, una belga, dos americans, un alemany, dos catalans, el professor i la seva dona (russa). A la casa hi ha coses d'arreu del mon. El professor ha destacat un quadre de Bali. Esta titolat el paradis. Es un indret a les muntanyes on viu una tribu que destaca (segons el professor) per dos trets diferencials: els homes no treballen, i les dones no porten cap mena de roba per sobre de la cintura. Sense comentaris.

Per tant, avui he cuinat dos cops. Una altra passio que em ve de tant en tant. Crec que aquesta no es vocacio, pero es que m'encanta cuinar. Sobretot, sobretot, per veure la cara d'alegria d'aquells per a qui he cuinat. Ja sabeu que m'agrada que m'estimin...

El dia ha acabat en la discoteca del poble. Quelcom similar a un ball de festa major, amb menys alcohol, bastant mes kilos de pes de mitjana, i uns balls que sobrepassen la provocacio, generant a estones vomitera. Calia anar, i ja ho he fet. No crec que hi torni.

M'acabo d'adonar que he comencat en castella i he acabat en catala. Espero que els amics pperos no em tatxin de radical per tal decisio (en aquest cas casual).

Petonets

Jordi