New York again

Bones,

Aquesta nit he estat a Nova York. No ha estat un somni. A les 7 de la tarda em van trucar una parella per si els podia fer un favor. Sortien de l'aeroport de JFK a les 7 de la matinada i no tenien lloc on deixar el cotxe. El parking del JFK s'ha de reservar amb una setmana d'antel.lacio (i despres ens queixem del de BCN). Aixi que el planning s'ha dibuixat rapid. Sopar. Sortida a les 12am.

He conduit uns 100 km a l'anada (eren 450km de Hanover a NYC). Despres he fet de copilot i al final he dormit com una horeta. Cada cop que paravem per ficar benzina era un drama. Estavem a 5 sota cero i en molts llocs nevava. Sort que el cotxe es un Mercedes 4x4 que pot amb tot. Hem arribat a NYC. Tot superfosc. Eren les 4:30 de la matinada. Al fons l'Empire State i la Chrysler Tower. La gran ciutat dormia. Hem arribat a JFK. Han baixat, han agafat les maletes, m'han agrait l'esforc i nano cap a Hanover.

He disfrutat tant en aquest viatge... La carretera enorme, el cotxe enorme, la nit, la musica... Primer he comencat per Manolo Garcia. He begut un Red Bull per atacar la possible son. Cap a les 6:20 ha sortit el sol. Bon Jovi live l'ha rebut. Quin espectacle. Brutal. Un regal de Deu. Es veia tota la seva forma rodona, colosal. He arribat a Springfield (no la dels Simpson, sino la de MA) una mica mes tard. El sol s'emmirallava en tots els seus edificis i en el riu d'una forma exquisida i inoblidable.

Entrant a Vermont (un altre estat) el cel s'ha enfosquit i ha comencat a nevar. Un altre regal. Les forces comencaven a defallir, pero ja estava aprop. Unes cookies ho han solucionat.

Hanover m'ha rebut a les 9, 4 hores despres de deixar a la parella a JFK. He aparcat. Baixat del cotxe (2 sota zero). He apretat el puny. Quin goig. Des de Burgos no feia una burrada semblant. M'encanten.

Despres us escric mes

Un petonet

Jordi