Publicitat

Bona nit,

Feia dies que buscava un espai en el meu blog per parlar-vos una mica de publicitat.

Tots som molt crítics amb els publicitaris, amb els anuncis, amb l'animalada de pasta que es gasten empreses com Nike, com Telefònica o com Vodafone en marketing i més marketing.
Jo també ho sóc, primer perquè els pressupostos de marketing són enormes i descontrolats, i segon perquè sovint no estan justificats. No hi ha ningú que sàpiga si augmentar els anuncis un 50% produeix un increment del 50% de les vendes, ni què passaria amb una disminució. Els departaments de marketing lluiten per incrementar els seus pressupostos. Disminuir-los seria un retrocès. Segurament la resta de departaments de l'empresa tenen algun indicador que relaciona directament el seu treball amb els resultats finals. Marketing, pel que fa a publicitat, no. Fixeu-vos que empreses com Zara, que no tenen res de publicitat, són líders en el seu mercat. Només trobareu un anunci de Zara (Inditex) en cap diari, el dia d'inici de rebaixes, res més. Starbucks segueix una política similar.

Un altre tema és la qualitat dels anuncis. Com pot ser que els de detergent segueixin sent iguals sempre? Que si la senyora X que utilitza el detergent Z té la roba més neta que la Y. Lamentable de totes totes. COm deia un publicista l'altre dia, com tots els anuncis són iguals, la gent no sap distingir entre detergents i al final tothom tendeix a comprar el més barat. I és així perquè el detergent del Mercadona està batent a les grans marques de Henkel o de P&G.

Doncs en aquesta marabunta de mediocritat i inversió malgastada, un dia vaig veure a la tele l'anunci de la Marató de TV3. Són moments que et reconcilien amb el publicista i amb la raça humana. Són dos nens petits que van grabant diferents sorolls: la pluja, el vent, ... Un sosten la grabadora i l'altre descriu el so. Al final de l'anunci es veu una dona gran que resulta ser l'àvia, amb una enfermetat degenerativa, segurament Alzheimer, que està asseguda al llit sentint els sons grabats pels seus néts. Té la mirada perduda però s'observa un fil de felicitat en els ulls de la dona. M'ha encantat i m'ha emocionat. I demostra que la ment humana encara és capaç de ser creativa i a la vegada humana.

Amb la llum de la pau al cor i els peus gelats del Camp Nou (on hem tornat a guanyar) us desitjo bona nit.

Jordi