dimecres, de desembre 07, 2005

Raquetes

Bona nit,

El dia d'avui ha estat un continu record del d'ahir. Primer perquè he dormit 9 hores seguides i feia temps que no ho feia. Segon perquè des del primer moviment del meu cos m'he adonat que tot em feia mal. Tercer perquè amb el Toni hem hagut de fer un rally per BCN per tornar totes les raquetes. Però tot, la son, el dolor i el rally, han valgut, i molt la pena.

Per tant, com el dia d'ahir va ser gloriós, començo explicant-lo una mika.
La nit va ser molt curta. Com sabeu vaig anar tard a dormir. Incomprensiblement no podia dormir. El fet de donar voltes i més voltes a les entrevistes i què a alguns companys ja els diguessin que sí em va posar incompressiblement nerviós. La darrera hora que recordo al rellotge despertador són les 2:30. El despertador va sonar a les 4:30. Déu, era un infern. Com havia d'estar a casa del Xavi i la Maria a les 5:00 a les 4:38 vaig decidir llevar-me'n. Entrar en la dutxa i apa nano, comença un nou dia.
A les 5:20 els deixava a l'aeroport i a les 5:40 ja hi era al cole. Com vaig pronosticar, el primer. La gent es va presentar raonablement puntual i després de distribuir gent i raquetes vam marxar en els 6 cotxes. Érem 26 expedicionaris. Vaig decidir sortir per l'autopista per guanyar temps, però va ser una errada. A la sortida del peatge de Mollet ens van aturar per un control d'alcoholèmia. Acollonant. Érem 4 persones dins del cotxe. Tots vestits amb roba d'excursionista i amb el cotxe ple de raquetes i de pals d'esquí. La màquina no funcionava. Van demanar una altra. Resultat 0.00. Mossos, per què no us poseu a la sortida de les discoteques? En fi, erari públic infinit.
L'expedició es va posar en marxa al voltant de les 9:30. Hi havia molta, moltíssima neu. Havíem llogat 27 raquetes, érem 26 i mancava 1. Conclusió, ens havíem deixat raquetes a casa. Culpable: la nocturnitat. Conseqüència: macho Toni sense raquetes. Poquet a poquet vam anar pujant, cadascú al seu ritme. Vaig anar parlant amb gent diferent, cosa que l'excursionisme ajuda i que el fa molt atractiu. Un cop al Coll de la Marrana a mig camí aprox, alguns van decidir tornar. Seguia nevant (no va parar en tot el matí), vent, cansament... Alguns vam optar per seguir. Relliscàvem, quèiem, boira, no es veia el cim... Només el Jordi i el Xavi van arribar. Això diuen, jejeje. No hi ha prova, però ens el creurem.
La tornada va ser més ràpida. Només algun incident per algun cotxe enfonsat a la neu/gel, i el cotxe del Dani que li va petar el vidre de darrera per contrast tèrmic. Vam aturar-nos a Camprodon per dinar i després vam baixar a BCN. Dues caravanetes, ocasionades per la rotonda de La Gleva i per un cotxe avariat, van enraderir la nostra arribada. Un dia rodó a tots nivells. Només va mancar un protagonista, el sol, però no es pot demanar tot. El GER, Grup Excursionista Radical està ben viu, ben fort, i el que és més important, amb ganes de somniar.
D'avui remarcar el fet que hem hagut de repartir 25 raquetes entre 3 botigues diferents. Sembla feina fàcil, però totes les raquetes són iguals, i ningú va preocupar-se de saber de qui era cada raqueta. Així que ens hem trobat una muntanya de raquetes. El repartiment entre botigues ha estat bastant aleatori. Però 8 hores després de tornar-les ningú no s'ha queixat. Així que bé.
La resta del dia una mica de relax, de migdiada i algun recado. A la nit una conversa ben interessant amb una persona que no trobava des de feia més d'un any.
Vaig a sopar escalivada (quant de temps) amb anxovetes. Buffffffffffffffffffffff. Com m'agrada!!!!!
Demà em retrobo amb una altra vella amiga, la meva bicicleta.

Bona nit

Jordi

PD: per acabar una foto

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones