Dia d'accio de gracies

Bona nit,

Avui es accio de gracies. Si, aixo que hem vist tants cops a les pelicules (ara mateix recordo la gran Esencia de Mujer) quan tota la familia yankee menja el gall d'indi farcit de peres, pomes i Deu sap que mes. Es un dels pocs dies a l'any que els americans tenen festa. A Espanya en tenim unes 12 a l'any (a banda de les 4 setmanes de vacances, ara no parlo dels funcionaris, de la gent mes normal). Aqui en tenen uns 5 dies de festa i normalment entre cap i dues setmanes de vacances (alguns encara es queixen). Be, deixant aquestes disquisicions que ens portarien a entendre una mica millor aquesta cultura (si es pot anomenar cultura, esclar), us explicare el meu dia d'accio de gracies.

M'havia de llevar d'hora, pero el cansament del cos i de l'anima, fa que a vegades, inconscientment no escoltis el despertador. He obert els ulls a les 11:20. Despres d'una conversa una mica curiosa a l'Skype i que algun dia explicare, he obert la persiana i sorpresa, sorpresa. Tot nevat. Una capa d'uns 15 cm de neu cobria tot el meu voltant. Brutal. He buscat la camera per fer una foto i enviar-la. males noticies. No battery.

M'he preparat pel viatget. El noi que m'havia convidat a dinar viu a uns 150km d'aqui. Als US aixo no es distancia. HE anat a buscar als meus companys de viatge (avui dos grecs i una guatemalteca) i ens hem dirigit cap alla. El paissatge era fabulos. La carretera estava bastant neta. No hi ha hagut gaire conversa. L'alegria de la festa era jo. Ja us podeu imaginar el nivell de la festa. Hem arribat a temps, i els dos galls d'indi i uns 30 comensals ja estaven preparats. Tot molt bo, molt abundant. Doncs aixo, hem estat dinant amb la familia del company de classe. Una petita pregaria d'accio de gracies a l'inici, i despres apa, a dinar. Tot molt familiar. Com erem molts i no hi havia cadires ens hem assegut al terra (son els avantatges de tenir-ho tot emmoquetat). Despres han tret gelats i pastissos. Llastima que no estigui acostumar a menjar tant i que despres havia de conduir 150 km mes sota la neu, sino avui surto en camilla.
Ah! Que no m'oblidi. La familia te una tradicio. Tenen un atlas mundial i cada any als estudiants estrangers que conviden els fan assenyalar amb boli a l'atlas d'on provenen. I he tornat a lluir de Barcelona.

La tornada ha estat increible. El carril de la dreta estava net de neu i tothom el seguia. Pero ens hem trobat a algun conductor a 30km/h. Alguns hem optat per anar avancant, encara que fos patinant una mica sobre la neu. El pitjor ha estat quan ens ha caigut una tempesta de neu. Llavors era jo qui anava a 30 i no avancava ningu. HE arribat sa i estalvi, pero molt cansat.

I us explico breument la tradiccio de Thanksgiving: Dia d'accio de gracies. El primers pelegrins que van arribar a America del Nord, durant el seu primer hivern per aquestes terres, van patir un munt de fred, neu, etc. Nomes van poder sobreviure gracies als indigenes que els van acollir, donar menjar, etc. Des de llavors van instaurar el 4t dijous de cada novembre com el dia d'accio de gracies. Llastima que despres van esquilmar i gairebe exterminar als mateixos indigenes. Pero aixo es una altra de les contradiccions d'aquest pais.

Em feia gracia ahir quan sentia que USA aconsellava a Espanya no vendre armament a Venezuela. Ens deuen prendre per ases. Venezuela es el principal proveidor de petroli als Estats Units, i per tant els Estats Units son segurament la primera font de financament del regim de Chavez. En fi. Molts cops fan gracia els periodistes del nostre pais.

Parlant de periodistes m'han arribat rumors que el viatge dels periodistes catalans a Roma a la votacio de la Federacio Internacional de Patinatge ha estat pagat per la Generalitat. He escrit a RAC1 per confirmar. Si dic patetic i vomitiu em quedare curt.

Vaig a veure los Chicos del Coro. Sino em dormo abans

Bona nit

Jordi