Aixo s'acaba

S'acaba, s'acaba, s'acaba...

Dema es el darrer dia sencer, que, si no passa res extrany, passare als Estats Units. Un nou canvi, una nova vida, i molta gent que deixes enrera. Pensava que aquests dies passarien ben lentament, que tindria temps de fer moltes coses, de llegir, d'escriure, pero no, passen que volen. Quan el temps passa rapid sol ser perque no vols que passi tan rapid, i aixo deu significar que ja he deixat arrels en aquest lloc del nord de Boston. No son arrels molt profundes, no fara molt de mal arrencar-les, pero una mica si. Soc aixi, alla on vaig, amb aquells que m'hi faig mes, alla on treballo..., en tots els cantons vaig deixant arrels. Potser obro massa les meves portes i deixo que em coneguin, em faig vulnerable. Igual, m'agrada viure aixi.

Avui he acomiadat a mes gent. Hem fet un sopar els del grup d'estrategia. Hem compartit sopar dos mexicans, dos indis, un america, una colombiana (i el seu fill colombiano-america, com m'ha encantat jugar amb ell), una guatemalteca i jo mateix. Delicios. He tornat a cuinar. Avui ha tocat arros vegetal perque la persona organitzava l'esdeveniment era vegetariana. Certament li mancava aquella botifarreta, aquella aleta de pollastre, aquell trosset de morro. Pero bueno. Ha quedat be. El marit indi ha cuinat una mica de tot pero tot superpicant. Deu meu. Com envejo els seus estomacs. D'aqui a una estona em fare una camamilla. El meu no esta acostumat a tant. Per fer-ho baixar tot una mica hem pres gelat. "NOmes" hi havia 5 varietats diferents. Aqui tot ho fan a "lo grande". Es la meva perdicio. Si algun dia em voleu convidar teniu tres possibilitats amb les que triomfareu: gelat, xocolata i formatge. Ja ho sabeu.

Com jo preparava el sopar abans he anat al super. He comprat dos pebrots verds, dos vermells, dues cebes, uns grans d'all, un paquet de pesols, un de mongetes, un de carxofes, un pot de xampinyons i un kg d'arros. Total $20. Increible. A Barcelona em costaria la meitat. Al meu costat han comprat 2 kg de gelat i 2 bosses enormes de patates: $10. Algu es pregunta encara perk aquesta gent esta tan obesa? Mes barat i mes facil de menjar. No hi ha color.

No tot son critiques per aquest pais america. Tenen coses molt bones. Sino no serien la primera potencia economica. Entre elles destacaria: la forca de voluntat, las ganes d'innovar, l'esperit competitiu, l'abilitat per vendre i la professionalitat. Pensava que tambe tenien un profund amor a la bandera, pero en aixo, com en moltes d'altres coses estava equivocat. Cal que ens coneguem mes, molt mes.

Torno al llit. Avui pensava veure Hotel Rwanda, per aixecar-me una mica la consciencia i fer-me veure que tot el mon no es Hanover, i que la lluita per un mon millor, que esta al meu ideari, no la pot i no l'ha de congelar ni el fred extrem. Pero tirare per una mes soft. M'esperen dies molt exigents i haig de descansar. Aixo si, no trigare gaire en veure-la.

Mil petons, us deixo amb una foto del dia d'ahir, perque sentiu una mica de fred, ara que diuen que a Barcelona ha arribat l'hivern.

Us estimo

Jordi