S'acaba un, en comença un altre

Bona tarda,

Torno de córrer la San Silvestre barcelonina. 10 km en 52 minuts. Crec que l'any passat van ser 51 minuts. Però bueno, donat l'estat del meu genoll, no tenia esperances ni de córrer-la. Aquest matí m'he llevat amb ànims de fer-la. M'he vestit i he trotat uns deu minuts per veure sensacions. Han estat més positives que en darreres sortides. He pujat a casa i m'he posat l'uniforme de bicicleta. Havia quedat a les 11 al Parc de la Ciutadella amb la penya. Ells van sortir ahir i van acordar quedar en aquest indret mític (que poc convidava a una gran sortida). Hem arribat els més bicicletaires, Víctor, Carles i jo mateix. De Míguel i Carlos (els culpables de quedar allà) només han arribat dos sms, dient que no venien. Raul (el Calero) no ha vingut ni se l'esperava. En època hivernal prefereix el bon veure, el millor menjar i l'encara millor dormir.

En fi, hem fet una petita sortideta al Castell de Montjuich i després a Plaça de Sants a prendre quelcom. A destacar el preu del meu poleo/menta, 1.80€. Impressionant, preus de la 5a Avinguda de Nova York al cor del barri proletari de Sants. Hi ha coses que ni funcionen ni poden funcionar. Ja us vaig avançar que crec que el crack serà cap al 2007. Temps al temps. Com era 31 de desembre (San Silvestre) hem mantingut la tradició de felicitar al nostre amic Xavi Silvestre. Ara ja no li toca tant la moral com feia uns anys, així que no mola tant.

He tornat a casa. M'he dutxat i m'he dit, endavant, a córrer. He fet unes compres pel sopar d'aquesta nit. He preparat unes trufes i ... cap a les Torres Mapfre hi manca gent. Anava amb la samarreta vermella de la cursa. Amb el dorsal blanc. Amb uns pantalons curts vermells i unes malles negres. Al metro ha estat un desfase. Els guiris em miraven amb cara de perplexitat. FIns i tot crec haver estat objecte d'alguna foto amb el mòbil. Sí, realment feia pintes. He baixat a Marina i cap a l'inici de la cursa. Érem més de 5000. Al·lucinant. M'he pres els 2 primers km amb calma, llavors ha començat a fer mal el genoll, he aguantat fins que s'escalfés i així he seguit.
He entrat amb un somriure a la cara. Ho havia aconseguit!!!!!!!

Tic molt content però amb una bossa de blat de moro congelat al genoll. Em fa bastant mal. Demà voldria sortir amb la bici. És una altra tradició que vaig endegar l'any passat. És un gustazo pujar al Tibi i veure la BCN que dóna la benvinguda a l'any.

L'any 2005 ha estat molt millor que el 2004 a gairebé tots els nivells. A l'any 2006 li demano, a nivell personal, una mica més d'amor, una feina que m'ompli i forces per estar al costat d'aquell qui més ho necessiti. A nivell global, pau, comprensió i coherència.

Bon any família,

Jordi