Cor Obert

Nanit,

Aquest matí he recuperat el gust per la bici i la passada que és circular sobre dues rodes al costat del mar. Han tornat a obrir la carretera que circula al costat de les vies del tren i que connecta Sant Adrià amb Badalona, i és un camí súperaconsellable. A més, la mar estava ben picada, i xocava contra les roques alliberant gotes d'aigua salada que arribaven a besar-nos la cara.

Després hem pujat a la Conreria. Buffff, noto massa aquests 2 kilets de més. Lo fotut és que no sé com treure-me'ls, i mira com ho intento. Però són kgs americans, la mantega de cacauet... Així que la pujada ha estat molt dura. La baixada freda i lenta. Des que vaig caure al Turó de l'Home, el dia que vaig renéixer, sóc molt porug baixant, sempre m'han d'esperar. Després carretera de La Roca, pujada a la Vallensana (arrossegant-me) i baixada a Badalona i cap a casa. 60 km. El genoll s'ha comportat molt b, afortunadament.

A la tarda he estat a la recollida de calers per la Marató de TV3. L'organitzem des de l'Associació. Suposo que sabeu que sóc animador, animador d'un grup de nois i noies de 16-18 anys dels Maristes de La Immaculada, són uns 20. És interessant estar a una escola de negocis i al mateix temps compartir grup amb gent d'aquesta edat que té una visió totalment diferent del món. Et fa veure-ho tot amb més perspectiva. Doncs això, hem estat recollint diners. I al final hem aconseguit uns 3000 euros. És difícil inculcar el servei en gent que té tots els diners que vol i que consumeix tant com li ve de gust (els del meu grup). Però ningú va dir que seria fàcil. Així que malgrat moltes decepcions segueixo lluitant.

Aquesta serà una setmana plena de sopars de Nadal, així que us escriuré tots els dies tard. Espero que amb forces!!! Perquè avui no estic gens inspirat.

Us deixo amb un text que m'he trobat al Periódico. És força interessant i coincideix amb moltes de les idees que vaig pensant sobre el devenir del nostre Estat i de la nostra nació. Una societat on el 75% dels universitaris vol arribar a ser funcionari, és, segons el meu parer, una societat podrida. El text parla de les prejubilacions, però ho extrapola en el darrer paràgraf.

"Otros son la creencia de que los inmigrantes pagarán nuestras pensiones; o que podemos seguir viendo bien vendiendo el patrimonio patrio al construir pisos para que los disfruten los pensionistas del norte; o que los niños han de ir a la escuela y los jóvenes a la universidad a pasarlo bien y a ser felices, en vez de a familiarizarse con el esfuerzo de un duro aprendizaje.Esto no puede seguir así. Estamos bien, pero continuamos yendo mal. Hay que acabar con la cultura de la prejubilación y comenzar a inocular la cultura de la responsabilidad individual."

Petonets

Jordi