Un detallet

Bona nit,

Se m'acumulen els blogs, i és que aquests dies marxo tard a dormir, i posar-se a escriure a segons quines hores...

Ahir vam fer el sopar de Nadal dels animadors de la Immaculada. És una tradició molt nostrada. Primer fem una reunió per avaluar una mica el trimestre. Després fem un sopar compartit i finalment ens repartim regals a l'estil amic invisible.

A la reunió vam fer una carta als reis d'Orient explicant-lis com havia anat el trimestre i que els hi demanàvem per l'any que entra. Després vam llegir les cartes. Van sortir coses molt interessants. En un grup amb bon ambient i tasca comuna aquests són moments especials, perquè la gent transmet allò que en d'altres moments seria inimaginable fer-ho. L'Uri, l'estimat presi, ha passat un trimestre una mica dur, i ahir ho va vomitar tot. Hi ha un problema de comunicació i d'implicació, de ser conscients que a banda d'estar en un grup, cadascú ha d'aportar quelcom al comú. De no ser així, al final no ens adonarem de què estem treballant per un projecte comú, ja sigui amb la tresoreria, amb la Marató, amb les JD... Però ens ho vam dir, i a la cara. Com mola. Com fa créixer.

Al sopar una mica d'embotit i botifarres amb pà i tomàquet, algun invent culinari d'alguns aprenents de Ferran Adrià, i alguns pastissets que van sobrar del sopar del dia anterior. Després vam repartir els regals. Va ser molt i molt divertit. Van haver moments que el grau de freakisme apuntava a la garjola o al denostat Sant Boi. CV va fer-li un concurs musical al Pablo. Xavi va regalar un maletí pastoralista al JM (amb alls i tot). En fi, divertit. Jo vaig regalar unes entrades per KingKong al Valerià i un pot de valerianes, que ja li aniran b. A mi, el meu estimat Toni em va regalar una foto de la raquetada i una samarreta tèrmica de competi. Me l'estimo molt. És un crack en certs aspectes (com l'esport i altres ...) on jo no sóc tan crack ;)

Al final volíem anar a prendre algo o a ballar una mica. Però res de res. Era tard i aquesta penya no són els de l'IESE, disposats a sortir fins que brilli el sol dia rera dia. Així que taxi i cap a casa.

I el "Un detallet" del títol? Sóc persona de detalls, m'encanten, per petits que siguin. Abans del sopar l'Eva em diu: "Tinc una cosa per tu des de fa molt de temps i no te l'he donada". Va al bolso, obre el moneder i em treu un sobret de sucre de comerç just. "Me'l van donar a la pista d'esquí i em vaig enrecordar de tu". El comerç just és una lluita que duc fa anys, des que al 2001 vaig estar a Chiapas i vaig descobrir la realitat del cafè. I és una llavor que intento plantar allà on sóc, on visc, on treballo. I amb els animadors, de tant en tant, també ho faig. I aquella llavor que sempre dubtes a on caurà, no sempre cau en terra eixuta o entre les pedres, a vegades dóna fruit, encara que sigui tan minúscul com un sobret buit de sucre en una pista d'esquí.

Bona nit de Nadal, on els estels s'assemblen més als nostres somnis i la bondat sembla una utopia assolible

Jordi