divendres, de desembre 23, 2005

Panxa, genoll, ...

Bona nit,

El genoll cada cop em fa més mal. Aquest matí fins i tot he intentat anar a córrer, ja no sé què fer. Han estat 20 minuts. Al cap de 10 minuts m'ha començat a fer mal i en 20 he decidit plegar. Durant el dia m'ha tornat a fer mal. Ara m'he pres l'iboprufeno. No sé si aplicar calor o fred. Bufffff. Ara que m'animava a córrer tot sembla enfosquir-se. Però cal ser optimista. Sempre.

Ahir vaig trucar a McKinsey. Em va atendre una noia i em va dir que ella no portava el procès meu. Que s'informaria i que em diria algo. D'això fa unes 38 hores. Demà i dilluns fan festa. Així que seguirem esperant. Suposo que si és que no ja m'ho haguessin dit, però si es que sí que sigui JAAAAAAAAAAAAA.

Ahir va ser el primer dia de les vacances que vaig començar a pensar que feia molts dies que hi estava (1 mes). És una sensació extranya. Tots els que m'envolten treballen, i a sobre no tinc diners per marxar de vacances o a fer el boig. A la tarda l'escola ens va donar un obsequi per agrair-nos el servei com animadors. Enguany ha estat una bufanda, uns guants i un barret. Molt guai i molt cool. Els meus primers 8 anys d'animador no hi havia regals. Hem avançat molt, no només en això que òbviament és secundari. Ara tenim les claus del cole, de les aules, de l'oratori, etc. AL principi només hi havia un lloc de claus, no podíem entrar al cole a certes hores, etc. Ara m'hi sento més a casa. La institució està més oberta, per convicció i per necessitat.

Avui, a banda de córrer una mica, he anat a dinar amb un angelet. Avui ha tocat Gràcia. Conversa interessant, de vegades profunda. No m'agraden les converses superficials. M'agrada arribar al fons de la persona i cercar els seus conflictes, els seu somnis i les seves il·lusions. No crec en la gent que diu que no té somnis. Tothom en té, i qui no en té és perquè no s'atreveix a descobrir-los.

El dia ha acabat amb una reunió + sopar de Cor Obert. Hem començat a construir algo. No sé quines són les bases. Però en tot el que faig a la vida vull i·lusionar-me, que no em faci por trencar-me la cara un altre cop per lluitar-hi. I en això estem. Però tot depèn d'ells. Els animadors no fem el grup, només l'acompanyem.

Marxo a dormir amb l'esperança que demà ja no em faci mal el genoll. És molt demanar?

Mil petons

Jordi

1 Comments:

At 1:01 p. m., Blogger Ana said...

eh! wo! tu confia en nosaltres! que ja veurás com segur segurissim (sigui en un mes, en dos, o en els k kalguin)arribarem a ser un grup de verdad de la buena!!
a vere si se't posa el genoll bé!
smuatx!
PD: enkara tink un tap a l'estomak d tant menjar..

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones