Nit de reis

Nit de reis,

Aquesta és una nit de misteri, i sobretot, sobretot, d'il·lusió. Avui escoltava RAC1, i el Xavi Bosch, després d'escoltar què li demanaven als reis polítics i famosos, ha demanat que, encara que no rebem res, que mai perdem la il·lusió. I aquesta, la il·lusió, és el meu motor per viure.

D'aquí a 3 hores vaig al metge del genoll. Cada cop em fa mal i la veritat és que el tema no pinta del tot bé. Si em quedo aturat molta estona després gairebé no puc doblegar el genoll. La Marató s'allunya cada cop més. Ja us explicaré.

Ara marxo a Cornellà (per quart cop) per tancar tot el tema de la moto. Quin mal de cap!!!!!!!!!! Encara penso si val la pena comprar-me una altra o no. Per una banda és un gustazo traslladar-se per tota BCN en un momentet trobant aparcament arreu. Per una altra banda sense moto camino més (així tinc el genoll ;)) i puc llegir més (transport públic). I hi ha dos interrogants. El primer són els diners, bastant eixut el meu compte corrent no puc fer gaire despeses extraordinàries. El segon és el futur. Com no sé on treballaré en uns mesos tampoc em vull lligar a una moto nova que només utilitzi 3 mesos. Segueixo esperant les trucades de la capital del Regne.

Sense molta més inspiració, amb una mica de pressa, amb la incògnita del genoll, amb la poca esperança pels regals d'aquesta nit us recomano una estona de riure amb Manual d'Amor (peli que val la pena) i us deixo amb una vinyeta de La Vanguardia, per fer pensar una mica.

Petonets

El rei Jordi