UNa altra setmana

Bon dia,

S'inicia una altra setmana. Ja no dic que serà decissiva, perquè ja és la tercera d'aquest mes, i totes semblava que ho haguessin de ser. Ara mateix tres interrogants oberts, i cap de tancat. A veure a l'acabar la setmana.

Divendres vaig tenir unes altres entrevistes amb una consultoria. Feia un parell de mesos que no tocava el sector. L'empresa està situada en la planta 38 de la torre Mapfre. Les vistes des d'allà adalt són impressionants. El mar, Montjuich, el Tibidabo... Un espectacle bestial. Crec que van anar bé fins al moment en què, tots dos, em van fer una pregunta en francès. En el meu CV posa que el meu francès és "Good", mentre la meva capacitat d'entendre i llegir ho són, les meves abilitats orals van deixar molt que desitjar. En fi, espero que això no vagi en detriment de passar a segona ronda. A la segona entrevista el cas va ser interessant: "Calcula el nombre de taxis que hi ha a Barcelona". Vam acabar calculant el nombre de taxis que circulen cap a l'aeroport. Va ser un exercici d'estructura, creativitat, imaginació i càlcul. Em va agradar.

Així que la setmana passada vaig tenir entrevistes dimecres i divendres i tots dos dies vaig anar amb traje i corbata. Vaig optar pel transport públic, perquè havent-hi metro passo de taxi i perquè la moto ja no existeix. Em va encuriosir veure que era la única persona vestida així en tot el vagó. I no va passar només un cop, els quatre, i eren a quatre hores diferents: 11 matí, 2 tarda, 7 tarda i 9 tarda. És una diferència abismal amb el què he vist a Frankfurt i a Nova York. Veig dues causes plausibles. La primera és que aquí la gent sigui més progre i usi menys aquesta vestimenta. La segona és que siguem més senyoritos i més classistes a l'hora de moure'ns per BCN. Segurament les hores de major moviment de personal d'oficines no siguin les que jo vaig utilitzar, però en tot cas m'inclino més per la segona raó que per la primera.

Al metro sempre vaig llegint i escoltant música, però de tant en tant aixeco els ulls i observo la gent que utilitza aquest transport: estudiants, iaios, immigrants i algun treballador (mínim). La cultura del transport públic no cala en la nostra societat. Suposo que els carrers encara no estan prou colapsats. El servei és bastant dolent, però cal indicar que ha millorat bastant en els darrers anys. Des que no tinc moto en gaudeixo bastant i us el recomano.

Divendres vaig fer un test psicològic per analitzar la meva personalitat, les meves febleses, els meus punts forts, etc. Eren unes 600 preguntes. HI havia del tipus: "Pateixo sovint estrenyiment", o del tipus "Algun cop he volgut matar algú" o de l'estil "Em llevo cansat". Sóc molt escèpctic a l'hora de creure en els resultats d'aquests tests. Ja us explicaré què em diuen. Però les persones no som matemàtiques i calssificar-nos per un test és complex.

Del weekend poqueta cosa. La reunió d'ahir de Cor va estar força b. Vam parlar dels somnis de cadascun pel futur. Sorpren que molts vulguin ser metges i també que en 10 anys (amb 26-27 aspirin ja a tenir algun fill/a).

Del Barça què més dir. 17 victòries consecutives. Però l'important és el dia 22 a Stamford Bridge. Allà ens examinarem.

Petonets

Jordi