La setmana més boja

Bona tarda,
Crec que aquesta és de les setmanes més boges de la meva vida. El màster s'acaba i com sempre diuen els finals són ben intensos. Us explicaré el meu dia d'ahir, i a veure què us sembla. El meu grau de freakisme va en augment.
Diumenge a la nit em va costar molt dormir. No sé si era per dormir molt dissabte, per la migdi (la única de la darrera setmana!!!!) o per l'escalivada que vaig sopar. L'escalivada és d'aquells menjars que tenen un resultat gàstric impredecible. Però està tan bona amb l'albergínia, el pebrot vermell, una mica de cebeta, unes anxoves, una llauna de tonyina, alguna oliva negra, una mica de sal, un rajolinet de vinagre de mòdena, una mica d'orenga i d'herbes provençals, i un bon rajolí d'oli... Es desfà a la boca. S'ha convertit en el meu plat favorit. Però ja veus, de vegades no és el favorit del meu estòmac.
Doncs això, que vaig passar una mala nit. Tenia una classe opcional a les 9:45. El despertador va sonar a les 8:20 i impossible. Una horeta més. Vaig arribar a l'IESE a les 11. Havia quedat amb el Bill, un americà de Montana, per fer-li una sessió de com plantejar una entrevista per consultoria. A veure com li ha anat. Després vaig dinar un entrepà i vaig tenir una reunió per una competicio que organitzem a l'iESE a partir de dijous. Venen estudiants d'MBA d'universitats europees i americanes i intenten ressoldre un cas d'una empresa davant d'un jurat. En fi, una altra freakada.
A les 15h ja estava al gimnàs fent els exercicis de rehabilitació: 25 minuts d'estiraments, 5 minuts ultrasons al genoll, 10 minuts hot pack a les lumbars i 10 minuts microones a la cadera. A les 17:30h ja estava pujant el Tibidabo amb el Víctor. A les 18:30 coronàvem i després cap avall. La vista, de nou, esplèndida, brutal, emocionant.

A la nit tenia tres possibilitats: campionat de futbolin, comiat de 2 solters i sopar àrab. Descartat per poc atractiu el campionat, el dilema es va plantejar entre les altres opcions. Vaig optar per l'àrab perquè m'agrada conéixer llocs nous, i perquè considerava que el comiat entraria en conflicte amb la meva moral, per molt flexible que aquesta sigui.

El sopar va ser genial. EL restaurant Amir de NIt a la Plaça del Sol. Amir vol dir príncep en àrab. Tot excelent, bon preu i qualitat. Després vam anar a un cafè àrab on vam fumar sisha, o com es digui, i vam prendre el te mentre una noia ens obsequiava amb la dança del ventre. Un bon colofon per un dia diferent, amb un munt d'emocions, i totes dintre d'una gran ciutat, la meva ciutat.

Segueixo esperant la trucada de Copenhage...

Bona tarda

Jordi