Me'n vaig...

Bona nit,

Me'n vaig. Aquest "marxo" ja l'he pronunciat varis cops, però avui el sento diferent. És diferent principalment perquè marxo sense saber quan tornaré, i aquesta incògnita mai va existir en les meves altres escapades. També és diferent, i això m'omple el cor de joia, perquè mai havia tingut tants comiats i tants records a la maleta. Sentir-se estimat és ben especial i és el millor regal que mai ningú em podrà fer.

Avui els animadors m'han regalat una pulsera i un punt de llibre dedicat. Comparteixo el missatge del punt de llibre:

"Només hi ha una cosa que fa que un somni esdevingui impossible: la por a fracassar"

I en aquests darrers moments per terres catalanes, moments de cert vertigen i de certa por, faig un pas més endavant, em llenço pel meu somni, sabedor, que si caic o si fracasso les mans de molta gent estaran per recollir-me del terra, acaronar-me i curar-me les ferides.

Com avui és un dia especial, la meva entrada al blog es mantindrà curta i especial.

Dues coses per acabar: un GRÀCIES enorme i un petó aPASSIÓnat

Jordi