divendres, de novembre 24, 2006

Assistencialisme

Bona nit,

Ja han passat 24 hores però encara em dura l'emprenyamenta. Estava a punt d'anar a dormir quan vaig rebre el mail del Josep Maria. Era un mail sobre la nova campanya de SED. SED, Solidaritat, Educació i Desenvolupament és l'ONG dels Maristes, i com tot allò relacionat amb els Maristes, li tinc un especial carinyo, i de fet m'ho sento com de casa meva. Amb SED vaig gaudir de la meva primera experiència al Sud, l'any 1997 a Paraguai, primer a Mariscal Estigarribia i després amb els nivaclé a Fishat. Records inoblidables sense els quals no entendria ara mateix qui sóc i com penso.

Doncs b, ahir vaig rebre el mail del Josep Maria amb un link a la nova campanya titolada: Para qué sirve un grano de arena? Proposa col.laborar amb 0,60€ al dia per causes justes en aquests països, fins aquí correcte. Entro a la plana web i em trobo aquestes fotos:


I llegeixo el text i veig paraules com donatius.

Em fot molt aquesta imatge que donem sovint del Sud. Em fot per dos motius principalment:

- La realitat del Sud que representen no és vertadera. Quan visites el Sud no et trobes nens mirant amb ulls tristos i amb una actitut d'espera fins que vingui algú a "ajudar-los". El que trobes al Sud, i amb la gent que he parlat abans d'escriure aquest post hi coincidim, són cares alegres, gent que està fotuda però que té esperanca, pares que es lleven de matinada per lluitar per un futur millor a la seva família, mares que ho donen tot pels seus fills i que mai defalleixen. Pocs es rendeixen. Et trobes molta alegria, molta celebració, molta joia per qualsevol bona notícia, per petita que sigui. Ningú no ens espera. Ja els hem donat bastant pel sac com per què ens segueixin esperant.

- El que volen comunicar aquests missatges és la idea d'assistencialisme pur i dur. És la idea fàcil de donar uns euros al mes per aquells "pobrets". És la idea del donar el que ens sobra. És la idea de la llagrimeta fàcil. No és la idea de què podem fer per fer d'aquest un món més just. No és la idea de preguntar-nos pels desequilibris mundials. No és la idea de col.laborar, de caminar junts, de lluitar plegats i compromesos per la justícia. Senyors, aquest llenguatge ja ha passat, és del segle passat i a l'igual que expressions com "Tercer Món", l'hem d'erradicar del nostre llenguatge (per la seva connotació, no pel seu significat original).

No és només aquesta campanya, ho fan moltes altres ONGs, fins i tot algunes de les grans com Ayuda en Acción, però el mail d'ahir em va fer encendre totes les alarmes, el foc venia de casa.

Quan parlem dels Països del Sud crec que s'ha de transmetre un llenguatge positiu, de lluita però sobretot d'alegria, de patiment però sobretot de celebració, de queixes però sobretot de cants, de frustració però sobretot d'esperanca, de molta esperanca. I no perquè quedi millor sinó perquè s'apropa més a la realitat. Amb donatius només apagarem el foc de la nostra consciència, i només una estoneta.

Us deixo amb el d'Intermón-Oxfam. A mi particularment em recorda més al Sud que jo conec. Tan de bo el coneguéssim tots. Val molt la pena

Un petó

Jordi

2 Comments:

At 6:12 p. m., Anonymous Anònim said...

El que trobes al sud és dignitat.

 
At 9:46 a. m., Anonymous Anònim said...

Són desafortunats, que no desgraciats.

Actualitza ja, que et volem llegir.

Una abraçada,

Pau

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones