dimecres, de setembre 20, 2006

Bill Clinton

Bona nit,

Una de les coses que permet l'anar en business és el fet d'aixecar-se de tant en tant per agafar alguna revista. Vés per on que vaig agafar la revista Fortune. És una revista molt coneguda, sobretot als Estats Units, dirigida a un públic majoritàriament executiu. Alguns haureu sentit la llista Fortune 1000 o Fortune 500 de les empreses que ingressen més diners en el món.

Bé, doncs vaig veure la portada i la vaig agafar. Primer pla de Bill Clinton i un títol Clinton's Cause. Sembla que tot allò relacionat amb els famosos i l'ajuda als països del Sud està de moda. Va ser Bono, Gates, Warren Buffet, ... i un llarg etcètera. Molts es pregunten on rau la voluntat d'aquesta gent d'invertir en causes que no donen cap retorn monetari. Uns busquen l'origen en l'afany de protagonisme, altres en un recurs per estalviar impostos i d'altres en un punt inicial per llencar una carrera política (Laporta?).

L'article de Fortune es pregunta el mateix sobre Bill Clinton. L'home que es va fer famós per l'afer Lewinski té un entramat important de Fundacions que van des del suport a programes de lluita contra la sida a l'África a programes per la salut infantil als Estats Units. Ell no és una persona extremadament rica però obté els fons de dues formes:
- Amb conferències: al voltant de 200.000 a 500.000 USD per conferència
- Amb networking, és a dir trucant a coneguts que tinguin diners i que vulguin contribuir a la seva causa.

La revista és crític amb ell. En aquest sentit m'agrada perquè la premsa americana no té el servilisme de l'espanyola. Els dubtes sobre els motius reals de la seva implicació absoluta en les injustícies del món són palesos. Es mencionen dues raons, una el suport a la campanya de la seva dona per ser presidenta, l'altra el poder alleugir la càrrega de la seva consciència davant de situacions (com Rwanda o com el donar major pes a les patents farmaceútiques americanes) on va ser incapac d'actuar correctament com a president. Ell es defensa i diu que no és així, però que igualment qualsevol acte d'altruisme amaga quelcom d'ego.

Per no allargar-me em quedo amb dues perles de l'article. La primera de la dona que porta la Fundació a Rwanda, una exvicepresidenta de Disney. Explica que quan era executiva estava tan ocupada que no s'assabentava del que passava al món. Quan es va assabentar del genocidi de Rwanda anys després de que succeís va decidir deixar Disney i lluitar pels més desafavorits.

I la segona, la que m'ha impressionat més és de Clinton. La periodista li pregunta si no està fart de que tothom esperi tant d'ell. Clinton respon: "Ésclar que la gent ha d'esperar molt de mi. M'han regalat una vida meravellosa". Brutal. Ser privilegiat, reconéixer-se privilegiat, i no per disfrutar-ho sol, sinó per fer-ho amb i pels demés. Gran llicó Bill.

Bona nit

Jordi

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones