dimarts, de setembre 26, 2006

Vocacions

Bona nit,

El dissabte passat, mentre cuinava la primera lassagna de la meva vida, em vaig plantejar quines eren les meves vocacions frustrades. Com, després d'haver estudiat tants anys i en tants llocs diferents, encara havia tantes coses que m'agradaria aprendre i a les que no he pogut mai dedicar temps i certament mai crec que en pugui dedicar massa.

Recordo fa molts anys que el germanet Xema en una de les reunions del Casal ens va dir que cada decisió a la vida és un camí que es desdobla, i que moltes vegades és tan o més important ser conscients a què decidim dir que no que a què decidim dir que sí.

Doncs mirant enrera hi ha molts camins als que he dit que no, i d'altres que han anat apareixent al cap del temps, però que quan m'he plantejat agafar-los ja era massa tard.

I quines són les meves vocacions frustrades? Diria que són 3.

La primera és mestre. Recordo que de petit quan em preguntaven què volia ser de gran sempre deia que mestre. A vuitè ja vaig comencar a donar classes i acompanyar (més que ensenyar) és quelcom que sempre m'ha atret. I no se'm deu donar malament perquè els alumnes sempre han quedat forca contents. Ser mestre sempre està en el punt de mira, potser pel futur. Hi ha hagut oportunitats però sempre l'ambició d'anar més lluny i de saber més m'han tirat enrere. Amb això no critico la funció del mestre, ans al contrari, la considero molt exigent. Un altre aspecte és òbviament i no ho negaré el tema econòmic. No entraré en la discussió de si els mestres haurien d'estar millor pagats, perquè hi ha lleis de mercat i perquè sembla que aquesta societat no els vol pagar més. Però reconec que és una feina vocacional, i la vocació paga moltes vegades les diferències de sou.

La segona i que cada cop em pega amb més forca és la de ser metge. Mai m'ho havia plantejat fins fa tres o quatre anys. Sé que les experiències al sud tenen un paper fonamental en aquesta nova visió vocacional. Al cole mai m'ho vaig plantejar. Em feia una mica d'angúnia tot plegat, eren molts anys, ... Ara em sap greu, perquè crec que sent metge podria abocar tota la meva vessant assistencial i segurament viuria a les terres d'África o Sudamèrica desesperant-me veient com són de pocs els recursos. Així com mestre sempre estic a temps de fer-ho, el camí per ser metge va passar i ja és gairebé impossible que torni. No descarto infermeria o fisoteràpia (aquesta darrera m'encantaria ja ho sabeu) però no medecina...

I la tercera és la de cuiner. També és quelcom descobert en els darrers anys. Em fascina cuinar. Bé, potser em fascina més veure com la gent gaudeix menjant els meus plats. Deu ser la única reminiscència que em queda del meu passat químic, però la barreja, la paciència, la cura, l'experimentació ... és genial. Diuen que tots tenim la nostra vessant artística. Jo pensava que amb mi se la van oblidar, peró he descobert que m'expresso artísticament amb el ritus culinari. Aquí crec que agafaré el camí amateur, encara que us avanco, que no descarto, en un futur més o menys llunyà muntar un restaurant. Serà tenir la meva pròpia empresa la quarta vocació frustrada?

Doncs res, que entre capa i capa de lassagna, vaig anar descobrint les meves vocacions frustrades. I que tenia ganes de compartir-les al blog.

És bo ser conscient que no es poden recórrer tots els camins de la vida i que sentir-se limitat no és un problema sinó una oportunitat.

Bona nit

Jordi

6 Comments:

At 2:43 p. m., Blogger Txema said...

Jo vaig en camí de ser mestré y mes que cuiner, passtiser o xocolater. MMMMMMMM.

 
At 11:42 p. m., Anonymous Anònim said...

m'ha entrat gana i tot!!! com jo tinc el meu blaog abandonat mai i caic en els vostres soc un desastre..igual que tu amb el mails!!! jeje!! continua pasant-ho be i reflexionant!!
un ptonas
pili

 
At 10:05 p. m., Blogger Ana said...

wo... en la de sitios que te puedes encontrar a ti mismo... hasta entre lonchas de lassagna...

Hi ha molts camins per arribar a un mateix punt.. mai saps on te'n sortirà un!!!


Molts petttoooonnnssss!!!!!!!!!


AnitA

 
At 10:26 p. m., Blogger Grisiverd said...

Cuiner... M'encanta. Ja fa anys que penso en el muntatge d'un restaurant... En ser cuiner.

Però primer vull ser dissenyador, i més endevant...

Lo de ser mestre... tb m'ho plantejava l'any passat, però ho he anat descartant per diversos motius.

Una abraçada!

 
At 10:34 p. m., Anonymous Anònim said...

infermeria i fisioterapia
son les meves dues opcions
despres tb esta fotografia

acabare fen infermeria, tot i q fisio potser magrada mes, pero laltre dia parlant amb un noi q ho és em deia q estan mol mol mol mal pagats i com dius tu, no ens enganyem pero aixo tira enrere...


magradat veuret!
un peto*!

 
At 3:56 p. m., Blogger Grisiverd said...

quina sorpresa... he flipat molt quan t'he vist allà...

Bon viatge de tornada (potser ets ja a l'avió)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones