El blog torna

Bona nit,

Algú potser es pensava que aquest raconet havia desaparegut del meu dia a dia. Han passat 20 gairebé 20 dies de la meva darrera entrada, però el "somniem" ha seguit present en molts moments. Fa ara un any i 4 dies que aquesta aventura va comencar, i de moment tinc corda perquè continui.

Han estat 3 setmanes plenes de molta vida. La feina s'allarga i allarga. Suposo que aquest és el problema d'algú que vol aprendre ràpid, que vol innovar en el dia a dia, que té un tipus de feina on depèn de gent de tot el món visquent en diferents zones horàries, que acaba de comencar i que viu sol. També em considero una persona compromesa amb les coses que faig i visc, i això obliga a donar un % més que no sempre està justificat.

També ha estat un retorn puntual a Barcelona per assistir a una boda d'una amiga i per moltes coses més. Sobretot per retrobar-me amb molta gent. No amb tanta com m'hagués agradat, però sí amb molta. La majoria dels animadors divendres, els de l'IESE el dissabte, i el diumenge els meus cor oberts, el Xavi i finalment el Víctor, l'Anna, el Xavi i la Maria. Amb aquests vam compartir un sopar, una fondue frustrada per mi, ja que la meva panxa estava tancada. Quina llàstima. La panxa em torna a perseguir. Feia uns anys que no em passava tant, i lamentablement està condicionant la meva vida més del que volgués. Probaré l'homeopatia.
Vaig intentar trobar-me amb tota la gent, inclosa la meva família, que em cuida. Només em va quedar una persona per veure. També vaig optar lliurement per no trobar-me amb persones que se suposa m'haurien de cuidar però que fa temps que no ho fan.

El retorn a Copenhague va coincidir amb l'inici de la tardor en el meu metabolisme. D'una Barcelona a 23 graus vaig passar a un Copenhague a 10-12, on els dies ja són molt més curts, i les nits comencen poc després de les 6 de la tarda. M'haig d'acostumar a aquest ritme de vida. Haig de lluitar per ser actiu un cop surti de la feina, per anar a córrer, per anar al gimnàs, ... Lo fàcil serà fer el marmota. A veure si ho aconsegueixo.

Dimecres arribaven l'Anna i el Víctor i dijous la Maria i el Xavi. Estava molt cansat pel viatge i per la feina, però m'ho he passat genial i han vingut en el moment que més els necessitava. Hem parlat molt, hem rigut molt i hem vist moltes coses que encara no havia vist. Destaco el dia d'ahir. Vam llogar un cotxe (un impressionant A4 familiar). Pel matí vam anar al castell de Frederiksborg, on van viure varis reis danesos. Els jardins són espectaculars. Després vam anar al castell de Helsingør, del de Hamlet. El vam visitar ràpid perquè hi havia gent amb gana i perquè jo l'he visitat ja 4 o 5 cops. Després vam creuar en ferry a Helsingbor i en 15 minuts estàvem a Suècia. Ens vam decidir per una pizzeria que semblava una mica cutre, però ens vam trobar que era un bar d'sports amb fans del Henrik Larsson. Helsingbor és el poble de naixement del Larsson i és l'equip on juga ara mateix. Fins i tot el vam veure jugar 45 minuts!
Després vam baixar cap a Malmoe. Ciutat petita però amb un gran encant. Després vam anar a una cerveseria típica de Copenhage i abans d'ensenyar-lis on treballo vam passar per l'ambaixada espanyola on el Xavi va repetir una tradició molt nostrada. Sopàvem a es 12 i estava trencat de cansament, però va ser un dia genial.

La tarda me l'he presa amb tranquilitat, 3 rentadores i una mica de neteja faran que ja no sembli que durant 4 dies aquí hagin conviscut 5 persones. Però hi ha coses que no se les emporta una rentadora o una escombra. Hi ha sentiments més profunds i hi ha persones per les que val la pena lluitar i preocupar-se. M'heu fet sentir molt felic. GRÁCIES

Jordi