A 11 mil metres d'alcada

Bon dia,

Sabeu que sempre dic que és bo deixar-se sorprendre, i avui m'he tornat a sorprendre, i crec que també us sorprendré. Us escric des de l'avió, fa gairebé 6 hores que hem marxat de Copenhague, i resten poc més de dues hores per arribar a Washington DC.
Fins aquí res de normal, perquè de fet això ho podia estar escribint al word, i després enganxar-ho al blog i penjar-ho. Però no és així, estic escrivint al blog perquè tinc connexió a internet. De fet ara mateix tb estic xatejant amb el gran Pau.

Fa ja un parell d'anys, potser 3 que els avions disposen de servei wireless, però normalment s'havien de pagar uns 10 dolars l'hora. Però avui volo amb SAS, i la companyia que els proporcionava l'internet via satèlit se'n va a pique al final d'any, amb lo qual ara mateix ja donen el servei gratuitament, i jo que m'aprofito.

Com viatjo per la feina viatjo en business. El primer cop que en vaig viatjar recordo que els meus companys em van dir que a la classe Economy li diuen la monkey class. Lamentable. En business la gran diferència és l'espai que donen per seure i el fet que el seient es converteix gairebé en un llit. Lo demés són pijades. Primer passen amb una sèrie de beures. Després donen un aperitiu. Abans del dinar et posen unes estovalles i et donen una carta amb el menú del dia perquè vagis escollint el menjar i el vi. Tenen dos vins negres i dos blancs. Per servir el menjar les hostesses es posen un vestit especial. Et serveixen el primer plat, després el segon, després les postres i després cafè, vi i licors. A mi no m'agrada gaire menjar quan viatjo, així que amb mi no ho amortizen, però hi ha gent que es posa les botes. Per exemple el paio que tinc al davant, d'aperitiu s'ha demanat un vodka amb gel. Hi ha gent curtida en tot això. A banda tota l'estona van passant les hostesses per si vols aigua, vi, entrepans, bombons, etc. Exaggerat.

Ah! Oblidava que al principi tb et regalen un petit necesser que consta de:
- una bossa per les sabates
- pasta de dents
- raspall de dents
- crema per la cara
- uns mitjons gruixuts per si vols caminar descalc
- un antifac per cobrir els ulls si vols dormir
- i uns taps per les oïdes

I finalment a destacar que cadascú té una pantalla on pot escollir entre unes 10-15 películes, música, jocs, ...

I com és la gent que viatja en business? Hi ha de tot. Des de gent normaleta (com jo que viatjo amb la samarreta de l'Associació i els pantalons multibutxaques), fins a paios que et miren per sobre de l'espatlla com si acabessin de guanyar el Nobel de la Pau o descobert la vacuna contra la Sida.

Ara acabaré d'omplir els formularis d'immigració i de duana. Recordo que em van dir fa anys et preguntaven si eres gay o si volies matar al president. Ara només pregunten si t'han fotut fora del país algun cop o si has tingut a veure amb els nazis. En fi.

Bueno, a 2 hores d'arribar al DC (com tothom aquí coneix a Washington) us envio un petó des d'11mil metres. Més amunt que l'Everest!!!!!!!!!

Següent missatge des del USA

Jordi