La granota

Fa poc vaig llegir la següent història.

Diuen que si agafes una granota i la llences en un pot d'aigua bullint, la granota al notar la temperatura extrema de l'aigua salta immediatament fora del pot i fugeix despavorida.

Però que passa si llences una granota en un pot d'aigua a temperatura ambient i comences a escalfar el pot? La granota nota que l'aigua està a una temperatura agradable, s'hi troba bé i s'hi està al pot. La temperatura puja molt gradualment. La granota no nota gaire diferència dels 20 als 20.5 graus i tampoc dels 20.5 ls 21. La temperatura va pujant molt gradualment, poquet a poquet, tan poquet a poquet que els petits canvis la granota els fa seus i no intueix que aquests canvis vagin a perjudicar-la en cap mesura. Són tan petits... Quan la granota se n'adona de que els canvis han estat petits, però que la suma de molts canvis petits n'és un de molt gran, ja és massa tard, i la granota mort bullida al pot.

Bonica metàfora aquesta de la granota. Metàfora que la podem aplicar en molts aspectes de la nostra vida, en les nostres relacions personals, en els nostres treballs, en els nostres amics, en els nostres grups, en la nosta Associació.

Tots tenim petits tresors, tresors que ens ha costat molt temps, dedicació, carinyo i sacrifici construir-los. Potser un dia ens oblidem de treure lluentor al tresor, potser un altre ens oblidem d'airejar-lo, potser el següent no passem una estona amb ell, potser l'altre enlloc de veure'l li enviem un mail, potser un dia fa massa fred per anar-lo a veure, potser ja fa massa temps que pensem en altres tresors i no en aquest. Potser avui mirem el tresor i ja no és un tresor.

M'agradaria aquesta nit de Nadal encoratjar-vos i encoratjar-me a lluitar per allò que estimem, pocs tresors hi ha a la vida, com per anar-los oblidant, i que tampoc no ens passi com a la granota, que quan volguem actuar ja sigui massa tard.

Un petó d'esperanca

Jordi