Molt cansat

Bona nit,

Després d'unes setmanes de bogeria he arribat a aquest cap de setmana sota mínims, amb ganes d'anar de llit al sofà i del sofà al llit. Vaig arribar ahir a les 7 del matí de Nova York. Ha estat un viatge express. Marxava dimarts al migdia. Arribava a Nova York al migdia (nit d'aqui). Agafava un cotxe i conduia 400 km fins a Boston. Anava amb el meu cap. A Boston sopar i a dormir cap a les 12, que eren com les 6 de la matinada del meu rellotge biològic. A les 3 de la matinada mal de panxa descomunal resultat de l'stress del darrers dies. A les 11 ja estàvem a les oficines de primer client i es va repetir de nou el mal de panxa descomunal. L'Imodium el va salvar. Més aviat el va adormir pq al dia següent a la següent visita es va reproduir. Amb poc descans vam agafar el cotxe de nou cap a Nova York, 400 km més. Arribavem a l'hotel a les 12 i a les 8.30 ja estavem de nou a l'oficina. Unes quantes reunions i sortint pitant cap a l'aeroport, deixar el cotxe i pujar a un avió. No he posat ni un punt per donar la sensació d'stress.

I abans del viatge 2 setmanes treballant i més treballant, i amb gent a casa (un regal tenir a l'èric i a la pili aquí), i intentant cuidar als que s'apropen pel Messenger, per l'Skype, pel mail o pel telefon.

I tot aixo m'ha deixat buit i amb unes ganes de vacances com feia temps que no en tenia. Dimarts volo cap a la meva Barcelona, només una maleta i unes hores d'avió em separen del Mediterrani i d'estar a prop de la gent que més m'estima.

Mil petons

Jordi

PD: sé que a alguns havia promès la hisòria de la granota. No va haver internet a l'avió, però la tindreu!