Sostres

Bona nit des de Barcelona,

Fa uns mesos que he afegit l'Avui al llistat de diaris online que llegeixo. L'Avui ha adoptat la tàctica de mostrar tot el seu diari en format pdf, sense cap tipus de subscripció. En això La Vanguardia s'ha equivocat. Voler cobrar als internautes per veure notícies que tots els diaris mostren gratis és una política errònia, fet que ja va demostrar El País fa un parell d'anys. Allà ells.

Doncs centrem-nos en l'Avui. Per mi hi ha tres cites ineludibles:
- Iu Forn: amb la seva sàtira àcida a l'apartat d'opinió. Article curt i normalment divertit.
- Albert Om/Xavier Bosch/Carles Capdevila: amb els seus articles sempre interessants a l'apartat d'Última. Els dies que no escriuen ells es nota sensiblement.
- Salvador Sostres

Fa un parell d'anys que vinc sentint el seu nom. Personatge que escriu una columna a l'Avui, apartat Serveis i Oci (no entenc perquè aquí però és igual) i que no es talla un pèl a l'hora de criticar a qui faci falta. Es declara catalanista i votant convergent. No sé a què es dedica a banda del seu blog i la columna a l'Avui. També té un cert to de pijeria i d'arrogància que de tant en tant cansa, però si té una cosa és que no et deixa indiferent. Estaràs d'acord amb ell o no hi estaràs, però sorpren el que escriu i com escriu. Un dia farda d'haver anat en un jet privat a París a un sopar i el concert del Llach, el dia següent carrega cotra el Bassas, l'altre diu que s'anava de copes amb el Dream Team...
A vegades arriba a forcar la màquina tant que rep amenaces de mort si no retira algun article del seu blog (busqueu al google Salvador Sostres i el trobareu).

Però m'agraden les persones que no em deixen indiferents, aquelles que veuen més enllà, aquelles que arrisquen i que diuen coses que ningú no vol sentir... Us regalo dues perles (una d'avui i una altra de desembre):

Bona nit

Jordi

Preferir ser funcionari
Salvador Sostres
Una associació que es diu Cercle per al Coneixement ha presentat uns estudis segons els quals la majoria d'universitaris prefereixen ser funcionaris que empresaris. És una demostració més de la ruïna moral del nostre temps, del fracàs del sistema educatiu, de la pobresa intel·lectual que ens envolta. Una societat on els universitaris ja no volen menjar-se el món sinó menjar-se el menú de la cantina d'un ministeri és un país malalt, sense esperança. Són les conseqüències d'educar els nens com si tots fossin subnormals: sense esperit de competició, sense premi per al millor ni penalització per al pitjor, intentat dissimular els fracassos en lloc d'ensenyar a superar-los. Renunciant a l'estratificació de valors, a la jerarquia moral, renunciant a la més mínima exigència i rebaixant tota l'estona el nivell de la conversa. Després arriben a la facultat sense pràcticament saber escriure -són abominables les faltes d'ortografia als exàmens- i es troben un sac impressionant de professors comunistes i males bèsties que no saben absolutament res de com funciona el món i que difonen en llurs aules teories que una i altra vegada fracassaren, i tot és propaganda. Voler ser funcionari, preferir ser funcionari no és una qüestió d'ofici ni de professió. És un estat de l'esperit, d'un esperit sense metàfora ni pecat original. Quan dic que Catalunya és un país amb una insòlita quantitat d'imbècils, alguna gent se'm queda mirant justament amb cara d'imbècil. Doncs no cal que s'estranyin tant: aquí tenen aquests joves amb ànima de paper d'estrassa, aquesta penosa rendició intel·lectual, aquesta nul·la ambició, aquesta infinita mediocritat en què estem convertint Catalunya, des del govern fins a les aules: mediocritat per tot arreu, com una plaga.

Els condons de l'Església
Salvador Sostres
Els peluts d'Esquerra van plantar-se divendres davant del bisbat de Barcelona a repartir condons i a protestar per la presumpta hipocresia de l'Església respecte d'aquest tema. Un partit amb uns líders de nivell intel·lectual tan justet és normal que tinguin un jovent quasi deficient, perquè cal ser quasi deficient, i profundament analfabet, per no saber que l'Església catòlica, a banda de ser la primera oenagé del món, en quantitat i en qualitat, és també la institució que més condons reparteix all over the world. Sobretot a l'Àfrica, a través de les missioneres, a l'Àfrica on tots aquests de les pancartes no hi han posat mai els peus si no ha estat per anar-hi de safari amb els pares. A l'Àfrica, on les condicions ja no de vida sinó d'estricta supervivència són duríssimes i on milers de missioneres i missioners de l'Església reparteixen condons i amor i el que convingui. I ara surts tu, pelut d'Esquerra, indocumentat, animal, a donar lliçons a la gent més meravellosa del planeta. Però qui us heu cregut que sou? Amb quin full de serveis us planteu davant del bisbat? Què has fet tu en favor de la humanitat? Davant de l'Església, de genolls. I no per reverència sinó per respecte als milers de missioners que donen a cada minut la vida pels qui pitjor s'ho passen i que fan d'aquest món un lloc millor per viure-hi mentre tu encara tens penjada la matemàtica de segon. L'Església té dret a defensar el seu model de societat, la transcendència del sexe, l'abstinència com a mètode, etcètera. I és mèrit que cal agrair a la seva generositat que en països on la prèdica està molt difícil acceptin de repartir condons si això serveix per salvar vides. I tu, pelut, dóna gràcies a Déu que ens hagi enviat aquests àngels tan meravellosos, fes alguna cosa de profit i permet que tos pares puguin deixar de passar vergonya.