Trist
Bon dia,
Fa uns dies que visc una mica trist. És una malenconia que m'envolta i m'empeny a no fer res, a quedar-me a casa, a ser poc actiu, a plorar més sovint del que ja ho faig. Aquesta tristor també em fa estar de mal humor, contestar agressivament i estar més sensible que de costum.
Avui em pregunto si tinc dret a estar trist.
Ahir a la nit parlava amb una persona. Li vaig explicar que, malgrat estar en una festa de carnestoltes (disfressat de Rocky Balboa, per cert) em sentia una mica trist. Em va dir que ella també ho estava una mica perquè fa un temps se li havia mort el seu pare i a finals d'any el seu avi. I llavors em va dir que no teníem dret a estar tristos, que hem de gaudir de la vida.
Avui algú m'ha dit que em posi un nick més alegre al MSN. El d'abans era Born to Run, el d'ara és I si canto trist...
Avui reivindico el meu dret a estar trist.
És un temps per reinventar-se, per trobar el meu lloc al món, per sobreposar-me a situacions i persones que m'han decebut i m'han fet mal, per acceptar que un s'equivoca a la vida i que els errors no sempre es poden arreglar, per acceptar que el cel aquí és gris molts dies a l'any.
Suposo que veure pelis com Salvador, o els darrers capítols de Ventdelpla, o escoltar "I si canto trist..." de Llach una i una altra vegada o llegir 1984 d'Orwell no ajuda.
Però crec que ara necessito estar trist. Avui necessito posar el jo, abans del tu, abans de l'ell, abans de l'ella, abans del nosaltres, abans del vosaltres, abans dels ells i abans dels elles. Lamentablement, malgrat em costi, avui necessito ser així.
Avui no hi ha petó, ni llàgrimes, només una mirada trista i un somriure trencat
Jordi
posted by Jordi @ 12:23 p. m.
2 comments
2 Comments:
Estigues avui trist... estigues el cap de setmana trist. Si vols, estigues durant tota la setmana trist. Mira pel·lícules que et facin plorar. Escarxofa't al sofà amb una manteta, tot menjant un gelat d'strawberry&cheese cake mentres veus ventdelplà. Fes més croquetes sobre el llit abans d'aixecar-te i sent com et pesa el cos quan camines cap al treball cada matí. Deixa que els ulls plorin més del normal quan el vent et bufi a la cara. No et canviïs el nick del Msn. Camina sense saber a on anar. Senteix-te perdut. Recorda i posa't melancòlic. No somriguis a ningú! Per què ser fals? Deixa avui l'activisme... ja t'esperarà demà.
Tens dret a estar trist... i disfruta-ho! per què no? Però no deixis que aquest sentiment et paral·litzi.
Deixa que la dutxa de demà et torni a despertar... i a sentir que, un cop més, no saps en bé per on anar. I SOMRIU. Perquè dies grisos com aquests, malgrat amb una mirada trista, ens fan sentir vius...
...i fan allunyar-nos de la realiat per poder valorar-la una mica més.
Un petó
A l'estar trist s'ha de mirar que els mals moments no sempre duren, i tal com vénen s'en van, i és llavors quan veiem que totes les creus tenen una cara, que el mal temps s'acaba i ve la calor, els camps verds, les olors a flors de primavera, i que val la pena seguir lluitant, seguir pedalant i mirar endavant, en aquests cols que tenim davant (Tourmalet, Aubisque, Luz Ardiden...) que sabem que seran difícils i patirem, però gaudirem alhora perquè ho veurem com reptes, i perquè sabem que estem preparats per això i per molt més, que som molt forts i no podran amb nosaltres.
Quan estiguis a dalt i miris el paisatge, ja em diràs si haurà valgut la pena
Publica un comentari a l'entrada
<< Home