Pasqua 2007

Bona nit,

Pasqua 2007 deixa una barreja de sabors difícil d'explicar i de concretar en poques paraules. Quatre dies on he mirat darrera i davant i on he aprofitat per descansar al màxim. Ho necessitava molt i el fet de tenir una habitació per mi sol ho ha afavorit. Dormir molt i menjar bé. Ser passiu i rebre moltes abraçades. Són les coses genials de Pasqua. La gent va amb tant bon rotllo que en qualsevol moment reps una abraçada i això és molt reconfortant.

Ha estat una Pasqua de somriures i d'alguna llàgrima, però avui em quedo amb tres coses excepcionals:

- Al concert de Kairoi de dissabte després d'una de les cançons es va demanar al públic que denunciés situacions en que la dona no era ben tractada. Una carmelita missionera va agafar el microfon i va dir: "Denuncio el paper que es dóna a la dona a l'església. Tan de bo fos més reconegut". Va ser un testimoni emocionant i l'aplaudiment va durar al voltant d'un minut. Diumenge, mossen Joan va dir que no li agradaria morir sense veure una dona presidint una Eucaristia. El clamor és cada cop més fort i l'església es dedica a tancar parròquies com la de Vallecas. Vomitiu, penós, deplorable. Serem prou valents per fer d'aquesta l'església de Romero, Sobrino i Casaldàliga? L'església de Jesús de Natzaret? Sí, el que anava amb els marginats.

- Un dels molts textos que vaig llegir durant d'aquests dies. Parla de Maria i Marta, les germanes de Llàtzer, l'amic de Jesús. Parlant de Marta menciona: "Que hay un hacer excesivo, que puede dificultar el amor, que hay un agitarse por el servicio a los demás sin aprender a escuchar lo que los otros necesitan; que hay un activismno desprovisto de experiencia mística que no constrye Reino sino que provoca estrés y desfondamiento". Un text que em parla directament i em diu moltes coses. A veure si el faig cas.

- Però, allò que va ser més extraordinari, de llarg, va passar dissabte a la nit. Les lectures van començar a fora del monestir, al camp de futbol. Era molt de nit, tot fosc. No trobava ningú conegut i circulava enmig de la gent. De sobte vaig aixecar els ulls. Després d'allò que vaig veure ja no vaig necessitar a ningú més. Quin firmament. Quina Ossa major, quina Cassiopea i sobretot quin Orió. Crec que mai havia vist un Orió tan preciós, tan meravellós. L'astronomia és una d'aquelles coses que m'encanten i que tinc guardades a la meva llibreria de somnis. El cel de dissabte em tempta a agafar-la de nou, a fer algun curset, llegir algun llibre, etc. De moment ho deixo al llibre dels meus somnis. He d'aprendre a deseleccionar. El cel del dissabte és el bombonet més dolç que he menjat en molt de temps. Gràcies al bon Déu.

Demà comenca la segona part de l'any (en tindrà 3 o 4). Crec que porto les piles ben carregades.
Gràcies a tots vosaltres

Petons

Jordi