dissabte, de juliol 14, 2007

Qué pasada

Buenas tardes desde Copenhague,

La entrada pasada era un paréntesis que se abría, la de hoy es un paréntesis que se cierra.

Subimos el viernes el Tourmalet



El sábado el Soulor por las dos vertientes



y el Aubisque


y el domingo Luz-Ardiden



Como dice Víctor sólo verlas se pone la piel de gallina y saltan las lágrimas. Fue un esfuerzo sensacional pero la recompensa es enorme y tal como dice mi padre: "eso no te lo quitará nunca nadie". Gran verdad esa.
Por muchos anyos de amistad y por muchos más en los que podamos cumplir nuestros suenyos.
Besos
Jordi

2 Comments:

At 12:20 a. m., Blogger Babunski said...

Jo, evidentment, ho vaig fer en cotxe. Podent-ho fer en cotxe, per què calen les bicicletes? Per què aquesta obsessió a tornar a segles enrere i voler amagar les necessitats tecnològiques d'avui en dia? A la gent que puja i baixa per les escales tenint ascensor a casa els obligaria a viure al s.XI en un castell qualsevol i que pujessin i baixessin escales tot el dia.

On anirem a parar!

Salutacions i poso el teu blog a favoritos... un admirador.

 
At 2:07 p. m., Blogger Unknown said...

Espectacular les pejuades, les sensacions i emocions viscudes. Gràcies per fer-ho possible. Sens dubte, crec que un sense l'altre no ho haguésim aconseguit. És veritat que posa la pell de gallina, i també pensar en els que encara podem pujar... Ànims, a gaudir i preparar els propers!!!!

L'àliga de les muntanyes....

P.D.: Tremendes fotos!!!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones