L'art de birlibirloque

Bona nit,

La sorpresa ha estat majúscula quan aquest matí m'he assabentat que, Manuel Pizarro, l'ex-president d'Endesa, era el número 2 de la llista del PP per les eleccions del proper mes marc.

Fa uns dies que vaig sentir que el PP havia fet un video on una dona trucava al Departament d'Ensenyament demanant instruccions per escolaritzar al seu fill només en castellà. A Catalunya això ja no fa soroll. La gran majoria accepta el sistema d'ensenyament actual, un sistema que en la seva part lingüística no genera major problema. Els nens s'escolaritzen en català i parlen castellà sense problema perquè la societat vulguem-ho o no parla en castellà. Curiosament les notes de selectivitat en castellà són de les més altes a Espanya. Passa el mateix amb el nivell d'anglès, tot demostrant que una societat bilingüe està millor preparada per aprendre més idiomes.

Els del PP encara no se n'adonen. Bé, sí que se n'adonen però no els importa el que passi a Catalunya. La única cosa que els importa és guanyar vots i això ho faran a qualsevol preu i si es trepitjant als catalans encara millor. Com em deia algú l'altre dia "como nos reímos cuando se fue la luz en Barcelona".

No us imagineu quants cops m'he discutit sobre aquest tema en els darrers anys amb espanyols que no viuen a Espanya. La ignorància i l'odi cec és molt difícil de combatre i gairebé impossible de guanyar. Ara m'ho prenc més amb calma i quan vaig escoltar lo del vídeo ni em vaig preocupar.

Però els amics Populars ens tenien una de grossa guardada. Per què posar a Gallardon de número 2 si podien posar al senyor Pizarro? Perquè algú moderat si podien presentar a algú que va mostrar la Constitució Espanyola per defensar una OPA? Sembla mentida que a ningú no se li hagi caigut la cara de vergonya per això. El mateix ex-president d'Endesa que va manifestar amb fets i paraules que preferia vendre Endesa a una empresa estrangera que catalana. La constitució i l'anticatalanisme, dos fets que en si mateixos poden sostenir una campanya a la presidència del gobern espanyol. Patètic.

Algú s'atreveix a dir que Pizarro ha estat un gran gestor a Endesa perquè les accions es van doblar de valor en tot el procés de l'OPA. Aquest algú i a tots els que són capacos de presentar tal bejenada com un èxit els caldria uns fonaments mínims de finances. Intentaré ser breu i explícit.

Jo tinc una empresa amb deu socis i un gestor anomenat Manuel. Aquesta empresa està valorada per 10.000€, la qual cosa vol dir que a cada soci li corresponen 1.000€ i que si un soci vol vendre la seva participació a una altra persona li pagaran 1.000€. Manuel gestiona l'empresa durant 4 anys: ingressos, despeses, altes, baixes, etc. Al cap de quatre anys al mateix soci li donen 1.000€ per la seva part de l'empresa. Un negoci brutal pel soci que ha tingut 1.000€ immobilitzats durant 4 anys. De sobte ve algú i li diu al soci, saps què? La teva empresa no pot valdre 10.000€! jo sóc capac de gestionar-la millor que Manuel, d'una forma perquè doni més beneficis. Compro teva empresa per 20.000€. El soci content ven la seva part i rep 2.000€.

Algú s'ha preguntat per què durant aquests 4 anys l'empresa ha estat gestionada de tal forma que el seu valor gairebé no ha pujat? Algú s'ha preguntat perquè una empresa que generava beneficis per 10.000€ algú està disposat a pagar 20.000€?

Preu acció d'Endesa:
- Llegada Pizarro (mayo 2002): 11,90€
- Último precio previo a la OPA (agosto 2005): 15,99€
- Salida Pizarro (octubre 2007): 39,90€

Aquesta és la farsa del senyor Pizarro, una gestió empresarial pèssima (de la que hem patit les conseqüències a Catalunya) es transforma per l'art de "birlibirloque" i la Constitució Espanyola en una gestió exemplar premiada amb el número dos de les llistes del PP. El defensor dels interessos espanyols ven una empresa estratègica als alemays, italians o ja no sé qui. Peró d'això ja ningú no s'enrecorda.

Els accionistes d'Endesa, només aquells que es van quedar fins al final (no els que es van vendre les accions l'any 1, 2, 3 o 4 de la presidència de Pizarro), li deuen estar agraits, però suposo que el més agrait deu ser ell, que per l'operació va guanyar 4 milions (d'euros esclar), i per marxar d'Endesa va rebre crec que 12 ja que es va doblar el seu sou l'any 2006.

És difícil lluitar contra la ignorància però encara és més difícil saber a qui votar pel marc. El que resulta meridianament clar i fàcil és saber a qui no votar.

Petons

Jordi