Sant Jordi

Bona nit des de Copenhagen,

Nit de Sant Jordi, nit diferent. Costa recordar un Sant Jordi no viscut a Barcelona, demà serà un d'ells, potser el primer. Ara recordo que un any el diumenge de Pasqua va coincidir amb Sant Jordi, però igualment vaig passar la nit a Barcelona i de totes formes era a Catalunya.

És molt difícil explicar el que significa Sant Jordi a gent que no és catalana, i més difícil encara si no han viscut l'ambient d'aquesta diada. De fet és gairebé impossible explicar a la gent que celebrem sant i aniversari. No conec cap altra terra que ho faci.

Sant Jordi és per mi el dia més maco de l'any, no només per les roses i els llibres, que també, sinó perquè és un dia on tots ens sentim amb ganes de fer el mateix i de celebrar. Només passa quelcom per cap d'any, però el 31 a la nit cadascú va amb la seva colla i ho celebra de forma diferent. Per Sant Jordi tots anem a una i això ens fa únics.

Demà trobaré a faltar caminar per les Rambles, comprar roses i llibres, estar a la parada del cole, veure el sol com cau pels carrers de Barcelona, rebre unes quantes trucades i uns quants missatges. M'explica la mare que quan vaig néixer va haver pressions per posar-me Alberto, però ella va decidir que em digués Jordi i de fet no em podia dir d'altra forma. Sóc Jordi per tantes coses...

Sona malencònic, però així és i demà serà un 23 d'abril diferent.

Gaudiu-lo a tope els que podeu. Jo ho faré tancant els ulls de tant en tant.

Sona malencònic, serà perquè realment ho és...

Petons

Jordi