Un trist adéu

Bona nit,

Molts l'anunciaven fa temps, però hi ha coses que un es pensa que mai s'acabaran, perqué han estat molt bones i perquè un té l'esperanca que al final de n'adonaran que val la pena mantenir-les vives, malgrats les coses no hagin anat bé darrerament, malgrat els objectius no s'hagin assolit. Sempre queda l'esperanca que el demà pot tornar a ser com l'ahir.

Avui he vist morir al Barca de Rijkart.

Aquest Barca, que m'ha acompanyat en els darrers cinc anys, ha mort avui al Santiago Bernabeu. Hem donat una imatge patètica. No és només la manca d'idees, és la manca d'ànima, d'esma. És la sensació que els que duen la samarreta blaugrana se'ls en fot si estan al Santiago Bernabeu o al Budha Bar celebrant el triomf blanc.

Veure morir a un equip que em va fer renéixer la fe en el Barca i en el futbol és trist. Aquest ha estat l'equip que ha tornat al Barca adalt de tot. Diuen que els grans equips es reconeixen pel nombre de samarretes de l'equip que duen nens fora de les contrades favorables a l'equip. Recordo al meu primer Xacobeo, al 93, que em va sorprendre el nombre de nens amb les samarretes de Laudrup, d'Stoichkov, etc. Aquests dos anys que he viatjat tant ho he pogut comprovar de nou, Messi, Henry, Ronaldinho, Eto'o omplen les botigues de ciutats d'arreu.

Això s'ha acabat, aquest Barca ni guanya ni il.lusiona.

Podria parlar hores de Ronaldinho, però dels jugadors ja no espero res des del dia que Figo ens va trair marxant al Madrid. El senyor que ens va portar el somriure als barcelonistes fa massa temps que s'en riu de tots nosaltres.

Rijkart ocupa i ocuparà un lloc diferent pel barcelonisme. Malgrat s'hagi equivocat molts cops, malgrat hagi defensat l'indefensable i malgrat hagi estat massa tou al vestidor, aquest holandés deixa darrera seu una imatge d'integritat i de savoir faire impressionant. Per mi Rijkart dignifica el Barcelona i els seus valors. Mai menysté al rival, defensa als seus fins a la mort, home de club, sensat, humil. Només Mourinho va aconseguir dur-lo al límit i fins i tot llavors va ser un autèntic crack. No crec que triomfi enlloc que vagi. El seu lloc sempre serà el Barca. Ningú no l'entendrà i acollirà com ho hem fet. Ens deixa dues lligues i una Champions. I només en tenim 2.

Renovar-se o morir deia l'altre dia. Ja hem mort. Caldrà ressuscitar.

Nit trista, nit d'un adéu

Jordi