dimarts, de gener 24, 2006

Incertesa

Bona tarda,

Suposo que en breu em diran si em fan oferta per se consultor o no amb Diamond Cluster. Quan dic en breu, és en breu, és en 10 minuts. Hi ha senyals que són positives (la impressió que em vaig dur a la sortida, per exemple). Hi ha d'altres negatives (a l'altre company que van entrevistar divendres ahir li van dir que sí). Així que ho sabré. I això comportarà vàries coses. Si és un sí suposarà una seguretat econòmica, un relaxament en la recerca de feina, unes llargues vacances fins setembre i un plantejament de si realment, amb l'oferta a la mà, em llenço al món de la consultoria. Si és que no, a banda de la frustració corresponent (serà la 3a entrevista de 3 segones rondes que no passo), caldrà plantejar-me què ha anat malament i caldrà seguir mirant feines i el compte corrent a diari.

En el interim (fent temps per afrontar la decisió final), us evoco els meus sentiments i pensaments que s'han produit en els darrers 4 dies respecte a l'Estatut. Mas ha fet una estocada mestra. Ningú coneixia els seus moviments. Potser ni Maragall (Montilla sí). Carod vés a saber on era i Saura, a les 22.30 del dissabte estava sent entrevistat per Àngel Casas a TV2. De sobte sorgeix la notícia, i tothom a tapar-se les seves vergonyes. Maragall diu que uns fan la feina i altres volen sortir a la foto. A mi em sembla que a ell li agrada més sortir a la foto que fer la feina (cal recordar l'episodi del viatge a Terra Santa). Els d'Esquerra s'han quedat amb un pam de nas. Els seus moviments d'ara són patètics: "no, avui no ens reunim amb ZP perquè encara ens hem de mirar tot amb calma, però de moment donaríem el no". Però, qui és greu aquesta barrabassada? Com han de dir no a un Estatut votat pels seus companys de gobern? A ZP, per moltes raons, no li agrada tenir Carod de company, i als d'ERC els han fet claríssimament el buit. A més dir que no els tornaria a l'extremisme. Lloc dedicat als del PP. Ells segueixen igual. Aquest matí sentia a Acebes, en referència a les declaracions de Piqué d'ahir sobreque veia bé alguna part de l'acord. Doncs Acebes ha dit: "la opinión del partido es la que doy yo, y si alguien me contradice está equivocado". Molt bé, un altre exemple de pluralitat, democràcia, etc. Al senyor Piqué també l'estan fent el buit.

Per tant, aquesta batalla ha portat dues estrelles: ZP i Mas. ZP, a qui alguns anomenen "bobo" és tan llest, que és capaç de tenir al seu partit a Ibarra y a Bono, negociar en secret amb Mas i tenir de companys/suport de govern a ERC. Mas, que despunta com a gran estratega, camuflat i sabent amb qui i en quin moment ha de negociar. I finalment molts estrellats com el PP, ERC, Bono, Ibarra, ... A banda tenim aquells que passen de tot, liderats pel senyor Maragall i per Saura i tot el seu seguici de companys de camí.

Aquest matí, en 20 minuts ha passat un bus, que òbviament anava a petar. Per tant, amb un company de classe hem hagut d'agafar un taxi. 4 euros, no massa entre dos. El taxista portava Protagonistas. El senyor Luis del Olmo, que habitualment viu, treballa i cotitza a Barcelona, ha fet un panegíric contra l'Estatut. Dient que el socialista ZP havia trencat la solidaritat espanyola i que molt havíem d'aprendre d'Europa en aquest sentit. A banda de gairebé vomitar davant de tanta tonteria uns comentaris:
- Els països europeus cedeixen un 1% del seu PIB al pressupost comunitari. Una gran part d'aquest pressupost (46%) va a l'agricultura, principalment a França i a Espanya. El 30% restant a les regions pobres (moltes d'elles al Sud espanyol). Li pregunto al senyor del Olmo si comparativament això és més del que aporta Catalunya a Espanya. També li pregunto al senyor del Olmo si coneixent la situació dels països del est que s'han incorporat a la Unió Europea, que Europa encara pagui a Espanya és signe de solidaritat.
- Tenim una inflacció més alta, unes tases majors, tenim autopistes, els nens/es catalans no tenen ni ordinadors ni llibres de text gratuits. Em pot explicar com s'enten la solidaritat per vostè?
- Aquestes regions pobretes ho són fa uns quants anys. Alguna d'elles ha fomentat el desenvolupament d'alguna indústria puntera, de negocis, etc? En què han gastat els diners? Sr. del Olmo, algun dia criticarem, encara que sigui de passat i amb veu fluixa als que els agrada que els arroseguin?

Acabo aquesta reflexió amb l'editorial d'ahir del New York Times, que anomenava troglodites als militars que han opinat sobre l'estatut, i convidava al PP a acceptar la derrota, i donar més suport a la democràcia i menys als militars.

Dixit est

Jordi

PD: acabo de parlar amb ells, demà a la tarda haig de trucar, però segons m'ha dit no pinta massa bé. Ho han d'acabar de parlar. Sap greu.

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones