dimecres, d’abril 19, 2006

IVA

Bona nit,

Potser avui tocaria parlar de la gran victòria del Barça a Sant Siro, però molta gent ja ho farà.
Potser tocaria parlar de la meva decisió definitiva de marxar a Copenhagen, però ja ho faré quan signi definitivament el contracte.

Però avui us parlaré de l'IVA, sigles que no corresponen a l'Impost de Valor Afegit. Avui aquestes sigles corresponen a Ideals, Valors i Actituds, teoria de Jordi Pujol, l'honorable expresident de Catalunya.

Aquest matí sortia tard de casa. He hagut de fer vàries trucades a Barcelona i a Dinamarca i com habitualment, se m'ha fet una mica tard. He enxegat l'mp3. Sempre escolto RAC1, però avui no sé perquè, però no hi havia cap emissora posada i la primera que he enganxat ha estat Catalunya Ràdio. Feia molt de temps que no escoltava al Bassas, i avui m'he topat amb una entrevista que feia al Pujolet. Ha dit coses molt interessants, i amb moltes d'elles n'estic 100% d'acord.

Ha començat amb l'educació. Han creat una nova llei on cada cop els suspensos estan més difuminats. "pobrets nens" deuen pensar, que un suspens no els afecti el seu creixement..., no ho suportarien... Estem creant generacions que mai s'han enfrontat a un fracàs, que no saben què és la frustració, que ho tenen tot a casa i que a l'escola no poden rebre males notes, perquè defalliran. Però els mateixos es toparan amb la uni, i això serà difícil. I amb un jefe capullo, i això serà fotut. I amb un acomiadament, i això serà fatal. I amb una mort en algun moment, i això serà insuperable. Si no eduquem en el dolor i en la frustració, estem generant uns infants que es pensen que viuen en un món que no existeix, i a la primera "òstia" Déu sap què pot passar.

Després ha començat amb la cultura del no. Tots hem de ser capaços de dir no, per això vivim en democràcia. Però no ens podem instal·lar en la cultura del no. No als abocadors. No a les incineradores. No a les carreteres. No als molins de vent. No a la nova pista de l'aeroport. No a l'AVE... Ens manca consciència col·lectiva, només en tenim d'individual. Només coneixem els nostres drets com a individus i contribuents, però no tenim drets com a societat? Els primers anys amb en Pujolet es van fer moltes coses. La darrera època la vaig viure treballant a l'Administració, a la Junta de Residus. I certament quan CIU ja tenia poca majoria absoluta tb va començar amb aquesta cultura. Volíem posar un abocador en un lloc. Sortia una carta al director en algun diari i s'oblidava el projecte. I era ben trist, perquè uns vots destruien un treball tècnic i ambientalment sostenible. Amb la cultura del no individualista no avançarem i no hem avançat en els darrers 10 anys. Encara vivim dels Jocs Olímpics.

Després ha entrat en més disquisicions i jo ja he començat la classe. Hem de pensar en l'IVA, en quins són els nostres ideals com a personas i com a col·lectiu, en quins valors es tradueixen aquests ideals, i quines actituts poden ajudar a implementar aquests valors en el dia a dia. El contrari durà a l'immovilisme, a fer-nos una bombolla particular i a pensar que ningú pot tocar el nostre sofà, el lloc on som els reis i on podem fer les millors migdiades de la vida.

Bona nit, força Barça i a complicar-nos

Jordi

5 Comments:

At 10:31 a. m., Blogger Fran said...

I que no hi hagi dos "IVA", el de "luxe" i el de "primera necessitat"...

 
At 4:32 p. m., Blogger Ana said...

desició definitiva...

AnitA

 
At 4:48 p. m., Anonymous Anònim said...

Felicitats pel teu cumple, Jordi.
I una abraçada ben forta

Javi

 
At 3:25 p. m., Blogger CorObertII said...

em mantindré al corren del teu blog, i estic pensant en fer-ne un.

per cert, si,si, si, nos vamos a Paris!

(i demà a Sabadell)

salut!

Dani

 
At 5:11 p. m., Anonymous Anònim said...

Dius cultura del no, als que es queixen per un abocador, quan reconeixes que la Junta de Residus acaba ubicant l'abocador per criteris no tècnics, avaluant en lloc de l'impacte ambiental, l'impacte social. Segons com està la premsa o els vots.
Ara entenc perquè l'únic abocador de residus perillosos està a Castelloli, i l'altre de residus especials molt a prop. Tots dos a la comarca de l'Anoia.
Tú mateix ho has reconegut.
Dius cultura del no i egoistes, als que no volen tenir un abocador a prop de casa seva.
Segur que tu també diries no, si t'expropiaren la teva finca o et posaren l'abocador tocant el teu patí del darrere.
Cal comptar amb la participació ciutadana i basar-se amb criteris tècnics rigorosos -que d'això també en podem parlar que els informes es fan a demanda, del polític de torn-, i no fer les coses d'amagat, com es fa i damunt tirar la culpa als que diuen NO i faltar-los al respecte dient-los egoístes.
No als abusos, ni a les imposicions. Si a la participació ciutadana en la presa de decisions sobretot en allò que els pot afectar a la seva qualitat de vida i futur econòmic.
Visca el Barça!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones